'...ALLA SCOPERTA DI MILANO!' - Galleria Vittorio Emanuele II

A Milà hem afegit un nou cromo al particular àlbum de galeries comercials de luxe... Fa força anys, solters i sense fills (i escassos de butxaca...), descobríem meravellats les hipnòtiques Galeries Lafayette de París, escenari d’un centre comercial immens de cúpula inoblidable... allò va ser un ‘mirar i no tocar’... Més tard, l’estiu del 2009 (també ha plogut d’ençà...), ens enamorem de les galeries Saint-Hubert de Brusel·les, les més antigues d’Europa, amb nombroses botigues exclusives de moda, restaurants i cafeteries.

Galeries Saint-Hubert - Brusel·les (arxiu 2009)

A Itàlia, la Galleria Vittorio Emanuele II és tot un referent. Il Salotto, com l’anomenen els milanesos, destaca per l’elegància de les botigues i restaurants que acull i per la seva privilegiada ubicació entre la Piazza del Duomo i la Piazza della Scala.

És, per tant, un privilegi afegir-se al flux dels turistes que hi passegen sense rumb, només contemplant els aparadors o la coberta d’arcs de vidre i ferro, amb la deliciosa cúpula central, que permeten (de dia) una serena i dolça il·luminació natural.

I si a Roma ja vam complir amb la tradició de la moneda llençada (amb la mà dreta damunt l’espatlla esquerra) dins la Fontana de Trevi, a Milà resoldrem una altra superstició que s’amaga sota els nostres peus: els qui pretenguin tenir sort hauran de trepitjar amb el taló els genitals del toro dibuixat al mosaic central i donar-hi tres voltes. El consistori de Roma extreu a l’any de la popular Fontana un milió d’euros, que destinen a fins benèfics... mentre que el ritual dins la galeria de Milà no ens costarà ni un cèntim, si bé ensorrarem encara més les parts nobles del toro dibuixades al paviment.

A l’entrada de la Galleria, des del pòrtic que emmarca Il Duomo, m’ha anat captivant el prestigiós bar Camparino, selecte lloc de trobada per a l’aperitiu milanès on Gaspare Campari va inspirar-se per a crear el característic bitter de color vermell. Un local encantador, d’estil art-noveau, on (ens ho adverteix el cambrer abans d’agafar taula) les consumicions a la terrassa suporten un generós suplement. Còmodament asseguts, ben a prop d’una vidriera panoràmica, gaudim de la 'vera atmosfera Campari' en el lloc més oportú. Si diumenge és aperitiu, aperitiu és Campari, i Campari és Milà... avui hem fet diana!