31 de març de 2015

EL PANTÀ DE CAN BORRELL

El pulmó natural del Parc de Collserola és el millor patrimoni natural (només a dues passes!) de la gran metròpoli barcelonina. Malgrat això, justament per la seva proximitat a la ciutat, no sempre ha gaudit d’elogis unànimes i, fins no fa massa, ha viscut mig d’esquena a les poblacions veïnes, quasi tan criticat per les limitacions especulatives i d’explotació de la seva extensa àrea protegida com preuat pels amants de la natura per la seva valuosa diversitat biològica.


El massís de Collserola, sota la tutela del Consorci del Parc, s’ha anat consolidant com a espai de descoberta i aprenentatge. La infinitat de corriols i senders que s’escampen en totes direccions ens permeten gaudir d’un patrimoni molt divers, que inclou des de restes arqueològiques fins a innombrables ermites i fonts, a més de dos singulars pantans.



El pantà de Vallvidrera, per les seves dimensions i rellevància (com a principal abastidor d’aigua potable de l’antic municipi independent de Sarrià), es beneficia de més atencions i visites; com la que vam dedicar-li nosaltres, ara fa just un any:

Pantà de Vallvidrera (març 2014)

Pantà de Vallvidrera (març 2014)

L’altra pantà, el de Can Borrell, dins del terme municipal de Sant Cugat del Vallès, és força més petit i desconegut; recull les aigües d’alguns torrents que flueixen per Collserola amb la missió de proporcionar aigua a la masia de Can Borrell.


El pas continu d’excursionistes i ciclistes (a més s’hi pot arribar fàcilment amb cotxe) converteixen la masia-restaurant Can Borrell en l’estimable gallina dels ous d’or, amb la brasa perpètuament atiada, disposada al servei d’esmorzars de forquilla i graellades a discreció (tot i que ara s’imposen els calçots...).


Des d’aquesta privilegiada masia, a mig camí de Sant Cugat i de l’ermita de Sant Medir, parteix un camí ample que s’enfila pel bosc fins al trencall del pantà, clarament visible. Des d’aquí un descens en zig-zag ens acosta, després de saltar un torrentet, a la cua del pantà.





Fa un parell d’anys es va recuperar l’espai establint un circuit de passejada que, a través d’un divertit i emocionant pont penjant i una altra passarel·la de ferro, ens permet contemplar la presa. Un indicador ens suggereix la presència d’amfibis i invertebrats aquàtics, però tots i els esforços no n’hem vist cap...






Tornarem a la masia Can Borrell, en itinerari circular, per un corriol costerut i irregular. En Martí ha encapçalat l’expedició... i ha anat recol·lectant pinyes, branques i fulles... que estudiarem a fons quan arribem a casa.







La descoberta d’una cabana al marge del camí, feta amb branques i pedres ens ha entretingut uns minuts més... En total, un passeig ideal per a fer amb nens, sense complicacions: mitja hora d’anada, més el reconeixement del pantà, i mitja hora de tornada.




La zona de lleure que segueix a l’aparcament de la masia ens serveix d’improvisada zona de pícnic. Tot i que la previsió meteorològica no és tan assolellada, ni de lluny, com ‘l’home del temps’ havia anunciat (la primavera es resisteix...), n’Arnau aprofita per dinar i la resta per atracar-nos de cheetos i bocabits (i una cervesa ben fresqueta, of course...).





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada