'La marató del poble' (segons Blogmaldito); certament no hi ha
millor manera de descriure la multitudinària cursa barcelonina d’El Corte Inglés.
Els més de 81.000 inscrits en la present 37a edició
consoliden definitivament una segona onada d’èxit participatiu que, tot i a
anys llum d’aquelles primaveres d’eufòria postolímpica que van tocar el cel
l’any 1994 amb 109.457 corredors, deixen enrere una llarga travessa de convocatòries
amb xifres més modestes i terrenals...
A la prometedora resposta ciutadana d’enguany, se li suma a
la Cursa una novetat destacable, que li permet donar un salt de qualitat
inqüestionable: la incorporació a cada dorsal d’un xip d’un sol ús que
garanteix el control de temps de tots els participants, tant al pas per la
línia d’arribada com als parcials de 5 i 10 quilòmetres.
La resta d’escenografia, sense ànim de desmerèixer, segueix
el principi de ‘si funciona, no ho toquem’. L’organització de la Cursa, que amb
el xip revolucionari ja s’ha despentinat a gust, no ha mogut ni una coma del
guió habitual. Si de cas, convé ajustar el polític de torn que dóna el tret de sortida i s’abraça amb
tothom (que les municipals d’enguany són més incertes que mai!) i la cançó
promocional de cada edició (sempre tan contagiosa i engrescadora).
Tan tradicional com els canelons de Sant Esteve o la mona de
Pasqua, ho és la Cursa d’El Corte Inglés, que (a diferència de la Coca Cola)
exhibeix orgullosa tots els ingredients d’una recepta infalible, cuinada amb el
reclam de la gesta d’ascens a la muntanya de Montjuic i volta d’homenatge per l’interior
de l’Estadi com a premi.
El temps final? A poca gent li importa... hi ha podi, per
descomptat, però l’ambient popular que dóna color i vida a la Cursa es cou i es
viu entre la marabunta... la que completa la distància a peu, o acompanyat del
gos, o del fill o filla que s’inicia en la prova... L’objectiu de la Cursa d’El
Corte Inglés no és altre que gaudir de la festa de l’atletisme popular; així
que cadascú la gaudeixi lliurement... Seria una llàstima enemistar-se amb l’essència
de la Cursa, a la recerca d’una marca que es resisteix... el calendari runner
està atapeït d’altres reptes com per desaprofitar aquesta oportunitat... Confesso
que m’ha costat, però després de successives empipades inútils per fi he après
a interpretar-la amb bon humor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada