9 d’abril de 2015

MUSSOLS A L'ESTACIÓ DE FRANÇA!

No hem estat els primers (ni serem els últims) en advertir un detall curiós instal·lat des de fa temps a l’Estació de França. Certament, passa desapercebut per a la majoria de passatgers que, embadalits entre andanes, ja tenen prou feina a vigilar el propi equipatge.


Altres blocs ja s’han esplaiat amb aquest entreteniment que avui perseguim (els cedeixo tots els mèrits), així que aprofitaré l’oportunitat per a engegar amb en Martí un divertit joc: a la cacera dels mussols!


No sé quan ni qui va decidir el nombre i el lloc destinat a cadascun dels mussols, però sí intueixo el motiu. A les torres de la Sagrada Família s’hi va instal·lar fa anys una família de falcons pelegrins per a espantar els coloms i evitar els conseqüents perjudicis i brutícia damunt la pedra del temple. Tot i que compleixen amb eficàcia la funció encomanada (a l’aeroport de Barcelona en tenen setanta en plantilla!), aquests ocells rapinyaires reclamen cel obert.


El falcó, per tant, no pot reclutar-se en l’interior d’un edifici, per enormes que siguin tant el vestíbul com la pròpia Estació de França. Així que, per a expulsar els coloms que s’acomodaven al confort de les marquesines metàl·liques, l’enginy ens ha sorprès amb un altre depredador: el mussol!



Aixecar la vista, just accedint al vestíbul, per a cercar mussols pot semblar una ximpleria de les grosses, però no és cap innocentada: ben aviat trobareu el primer, enfilat discretament en alguna de les cornises interiors. I quan seguim repassant el perímetre en trobarem un altre, i més enllà un altre... Un cop localitzats (compteu-los perquè n’hi ha una pila!) es mostren lluents i totalment estàtics, perquè són de porcellana, probablement d’algun basar xinès proper...


Dins l’estació, des de la capçalera de les andanes, es repeteix la seqüència: més mussols, tots amb el mateix plomatge estampat. Val a dir que alguns coloms (no en compto més de deu) són immunes als falsos ocellots... i, lluny d’interpretar-los com una amenaça, campen amb insolència per davant d’ells. Encara hi ha qui atribueix aquesta manca d’eficàcia al mal funcionament d’un petit altaveu que, suposadament amagat a prop del mussol, emet el seu característic cant agut... però jo (incrèdul de naturalesa) no m’empasso tanta sofisticació...






Sigui com sigui, la monumental Estació de França (tot i la malmesa marquesina) sempre es mereix una visita... i si, com en aquesta ocasió, podem amanir-la amb un joc, millor que millor! Aquests mussols semblen tan poc resolutius i sobradament divertits com el popular gat Tom, que tot i l’inútil entossudiment per a capturar al ratolí Jerry, ens té ben entretinguts cada vespre...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada