'...ALLA SCOPERTA DI MILANO!' - ‘Accumulazione musicale e seduta’

Així és com ho vaig trobar, en entrenament intempestiu pel magnífic Parc de Sempione, arrecerat discretament entre roures i pollancres, sota l’embruix d’un llac deliciós i la companyia serena del ponte delle sirenette...

L’artista francès Arman esculpí aquesta singular composició i la batejà ‘Accumulazione musicale e seduta’. La curiositat (la que al gat no li convé...) m’ha desviat de l’itinerari previst i m’ha obsequiat amb uns minuts d’admiració.

Encara a trenc d’alba, amb la còmplice sintonia dels ocells del Parc, el conjunt escultòric es torna doblement enigmàtic. L’amfiteatre, desert, s’enfila esglaonadament en quatre nivells... amb la insinuació d’unes cadires de ferro submergides a la graderia de formigó. M’hi he acomodat, estupefacte, intentant discernir si el pati de butaques lluita per emergir o bé s’ensorra inexorablement...

L’auditori es completa amb un púlpit de granit, a poca distància, presumiblement destinat a un director d’orquestra... No he pogut resistir enfilar-m’hi i contemplar la platea des d’aquesta privilegiada tarima. La disposició de les cadires m’intimida i sembla examinar-me.

Comprovo que l’orquestra ha deixat als meus peus trompetes, clarinets i trombons... Tot sembla disposat per al proper concert, intueixo amb aforament complet... i és que l’espectacle, en aquest bucòlic context, promet força.