22 de setembre de 2015

BOHINJSKO JEZERO - 03/09/2015

Despertem de nou a Bled, amb la inquietud d’una previsió metereològica desfavorable o, en el millor dels casos, inestable. Creuarem els dits, perquè avui no anem de menú sinó de carta: llac Bohinj, cascada Savica, telefèric de Vogel, ‘summer tobogganing’, Ljubljana i ‘traditional slovenian evening’! Pot semblar digerible però acabarà amb empatx d’emocions, i de diversió!

Respectem l'ordre del dia perquè no hi ha indicis de pluja, i ens desplacem fins al llac més gran (potser també el més bonic) d'Eslovènia. Abans d'encantar-nos amb les seves aigües glacials pretenem conèixer la cascada Savica, famosa i original pel seu salt doble d'aigua en forma d'A (en clar homenatge a l'Arnau i a un servidor).



El camí, de quasi mitja hora, no perdona: pujada continuada amb prop de cinc-centes escales a través del bosc. Anem fent paradetes, i ens ajudem de bastons. L'esforç es veurà recompensat sobradament...






Certament, no hi ha vida sense aigua. Hi ha qui diu que el cicle de l'aigua i el de la vida són el mateix... Al nostre voltant es fa evident que l'aigua és el motor de la Natura, i la Natura ho és Tot, literalment. Eslovènia ens ho demostra a cada passa amb una riquesa natural extraordinària, tan autèntica i poderosa que ens redueix a micropartícules de vida insignificants; testimonis privilegiats.



Ningú de nosaltres pateix de vertigen, així que ens aventurem amb l'ascens en telefèric fins a l'estació d'hivern de Vogel, a mil cinc-cents metres d'altitud. L'àmplia cabina actual (l'antiga de color vermell es conserva com a record fixada al terra) ens permet contemplar unes vistes espectaculars, malgrat la intensa boira, tant del llac com de l'imponent skyline dels Alps Julians.






Dalt de tot, capturats per una boira densísima, trobem un oportú bar on el novell xef Arnau s'inspira en la creació d'insòlites broquetes.



El descens és encara més trepidant. En aquest precís moment potser ja gosaria a dir que està justificat el preu insultant del trajecte en telefèric.





Aterrats a l’estació inferior del telefèric, per fi alleujats, ens aproximem al llac, on es dóna el tret de sortida al clàssic i indefugible joc de llançament de pedretes a l’aigua. Llarga vida als entreteniments gratuïts que conviden a la distensió col·lectiva... 





Amb el pensament posat en l'autopista que ens durà cap a Ljubljana, ens imposem comprar la imprescindible 'vinjete' si no volem exposar-nos a multes d'entre tres-cents i vuit-cents euros. L'autoadhesiu setmanal (en el nostre cas) ens permet la lliure circulació per autopistes i vies ràpides durant set dies consecutius, des d'avui. Amb l'assossec d'una 'vinyeta' ben visible, que hem comprat a una benzinera propera a Bled, només ens caldrà reduir la marxa a quaranta quilòmetres per hora al pas pels peatges. En realitat, una variant de pagament impositiu força conegut per a nosaltres, tot i les comoditats del simpàtic adhesiu.


L'atracció definitiva a Bled, que ens deixa amb la boca ben oberta i l'adrenalina a dalt de tot té un nom: 'summer tobogganing'. Alleugero com puc, mentre ascendim amb el telecadira fins al cim de la pista d'esquí alpí, la desconfiança i aprensió que en Martí va acumulant. Una rampa en zig-zag subjecta al trineu ens farà perdre cent trenta-un metres de desnivell a tota velocitat. Les fantàstiques vistes que captem del llac de Bled, encara que de reüll, suposen un digníssim comiat a un escenari de postal.






De l'anterior fotografia a la següent ens hem instal·lat a Ljubljana. Les anècdotes i entrebancs que hem patit fins a accedir al nostre cèntric apartament han convertit aquest senzill trasllat en una llarga epopeia. Sense entrar en massa detalls només destacaré l'absolució d'una dolorosa multa de trànsit per part d'un enfurismat policia en un carrer peatonal de Ljubljana gràcies al fet d'insinuar la nostra inclinació culé. M'he imaginat víctima d'una càmera oculta, però ja estic convençut de què s'ha tractat d'un indult surrealista però miraculós. Visca el Barça!

A corre-cuita, encara amb l'efecte d'un atordiment incomprensible, ens afanyem al sopar-espectacle que tenim reservat a un restaurant molt proper al nostre apartament. El particular 'traditional slovenian evening' l'iniciem amb una exclusiva benvinguda musical: el seguici ens esperava pacient tot i el nostre accidentat retard. La rebuda, a càrrec de músics amb vestits típics, ens desconcerta encara més. Rebaixem l'estrès amb uns deliciosos tastos de vi local que algú ens ha etzibat oportunament en ple episodi de perplexitat.





Poc a poc ens hem anat ubicant i trobant còmodes dins d'aquesta oportunitat cent per cent turística, que exprem el folclore eslovè amb balls, tradicions, costums i jocs on reclamen la participació dels assistents. El sopar, a base de saboroses especialitats eslovenes acompanyades de fantàstics vins, queda relegat a un segon pla, a jutjar per l'agradable ambient que es dispensa entre plat i plat (la predisposició d'en Martí ho corrobora).




La vetllada finalitza, malgrat tot, amb l'obsequi per part dels intèrprets de populars cors de pa de mel, degustats ahir mateix a l'obrador Lectar del poble de Radovljica. Un dolç final a una jornada inoblidable!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada