24 de setembre de 2015

LJUBLJANA - 04/09/2015

Després de l’efervescent epíleg d’ahir vespre, ens proposem avui baixar de revolucions (el cos ens ho suplica). Així que reservem tot el matí a explorar serenament l’agraciada capital d’Eslovènia. Ljubljana, afavorida per la seva equidistant ubicació respecte a Àustria, Hongria, Croàcia i la regió de Venècia, s’enorgulleix discretament d’un valorós patrimoni històric i monumental. Fou absorbida per la Iugoslàvia comunista fins al breu conflicte bèl·lic del 1991, moment en què s’independitzà.


Disposem d’un jove guia excepcional que, amb l’ajuda d’un mapa, ens condueix fins a la plaça Preseren, autèntic epicentre urbà, on destaquen l’església de l’Anunciació (amb la seva original façana vermellosa) i el pont Triple (perquè val per tres: dos laterals per als vianants i un central per als turismes) que travessa el riu Ljubljanica connectant el nucli històric i medieval de la ciutat amb la zona més moderna. Reconeixem l’estil arquitectònic de capitals properes com Viena i Budapest, tot i els devastadors terratrèmols que ha patit la ciutat. 



Ens cal proveir-nos de valent, i on millor per a fer-ho que al mercat de Ljubljana, que s’entén per la plaça veïna, molt propera a la Catedral, amb tot tipus de fruita, verdures i flors (i molts altres productes típics, com la reconeguda mel eslovena).




La ruta matinal, que segueix en mode ultraplàcid, ens duu pel pont immediat al mercat: el Mesarski most (el pont dels carnissers), completament atapeït de cadenats de l’amor (inspirats per l’escriptor Federico Moccia) seguint l'exemple d'altres ciutats europees de renom. 




Però encara ens falta creuar el pont més emblemàtic de Ljubljana: l’Zmajski most, o pont dels Dragons (veritable símbol i icona turística de la ciutat). Diu la llegenda que l’heroi grec Jasó, en companyia dels argonautes, abatí aquest terrible monstre a prop del riu Ljubljanica. Els qui es creuen aquesta faula fantàstica, també asseguren que les cues dels dracs que protegeixen a la ciutat es mouen en contemplar una noia guapa (comèdia que desmentim al pas de la mama pel pont, excepte els dracs pateixin miopia severa).   



A la plaça Krek, on hi ha el funicular que ens puja al castell, també hi trobem el Teatre de Titelles, amb la torre del rellotge dels autòmates, que apareixen a les hores en punt. No gaudim de l'espectacle perquè encara hi falta massa estona però sí del simpàtic cangur que ens ofereix aigua.


Al castell de Ljubljana (Ljubljanski grad), que domina la ciutat des de dalt del turó, s'hi pot arribar en cotxe, caminant o en funicular. Unanimitat absoluta: el funicular ens ha resolt els setanta metres de desnivell en poc més de dos minuts seguint el traç de l'antiga muralla i s'ha aturat sota el pati interior central del propi castell. 

Un cop dins, envoltats de torres, sales i magatzems medievals, ens hem beneficiat d'un espai de lectura i joc infantil força interessant. No hi ha pressa: ni Ljubljana té previst moure's del seu lloc ni les famosíssimes coves que pretenem visitar aquesta tarda s'esfondraran després de tants segles d'exhibició.




A mig camí del mar Adriàtic, a uns cinquanta quilòmetres de la capital, la ciutat de Postojna (alerta amb pronunciar la lletra 'j' perquè és causa de malentesos i cares rares) és principalment coneguda per les seva impressionant cova (Postojnska jama) i pel seu sensacional castell (Predjamski grad).

Comencem per la turística cova, que permet un accés massiu a les hores en punt, en ruta guiada en anglès a través dels seus cinc quilòmetres de túnels i galeries visitables (tres amb l'ajuda d'un tren i la resta caminant). La motxilla de n'Arnau és aquí imprescindible, mentre que la càmera és totalment prescindible (les fotos que es veuen són d'amagatotis i sense flash). Resulta sobradament comprensible que aquesta espectacular cova sigui l'atracció més visitada en tot Eslovènia i que hagi estat visitada des de la seva obertura als visitants (fa dos-cents anys) més de trenta-cinc milions de persones.





Òbviament aquestes fotos no li fan cap favor ni justícia a un univers natural extraordinari i inimaginable, autèntic paradís d'estalactites, colossal,.. (reviseu, si de cas, les que apareixen per Internet). La gruta, obra mestra de la Natura, m'ha deixat mut, astorat i embadalit en més d'una ocasió. No vaig trobar en aquell moment, ni encara ara (probablement mai), les paraules més apropiades per a definir tant impacte i fascinació.

A principis del segle XIX la descoberta casual d'un passatge va destapar un tresor subterrani esculpit i modelat lentíssimament. Molt més tard, un cop adecentada la cova amb il·luminació elèctrica permanent i resolt el trànsit inicial amb vies i vagonetes impulsades per bateries, es va donar a conèixer mundialment la majestuosa Sala de Congressos, la de Concerts, la Vermella, la Gran Muntanya, el Calvari, la columna Brillant (símbol inequívoc de la cova) i, entre tantíssimes meravelles, la que ha causat més rialles entre els nostres joves espeleòlegs: la Sala dels Espaguetis, per les infinites creacions tan similars que pengen del sostre. En Martí confessa que els espaguetis han estat una bona sorpresa, la llàstima ha estat que no duguin formatge ratllat...



Moltes llegendes i múltiples circuits turístics giren entorn del castell de Predjama, a vint minuts amb cotxe de la cova de Postojna. Ens limitarem, per no caure en l'error de tibar massa la corda, a contemplar el conjunt des d'una plana propera. Sembla que la ubicació és el seu principal atractiu: enquestat dins d'una cova i suspès en un precipici de més de cent metres. Es tracta d'una insòlita fortalesa medieval, quasi inexpugnable, en un entorn geològic d'insomni.


Res més per avui. Ens acomodem de nou a Ljubljana... on gloriosa carpa ubicada a la bulliciosa plaça Preseren ens incita a un sopar fastfood a l'eslovena, que degustarem a l'apartament: un 'sarajevska pleskavica v lepinji' per al Martí, i un 'sarajevske sudzukice v lepinji' per a un servidor (no és broma, ho vaig anotar en un paper, impronunciable però riquíssim).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada