28 de setembre de 2015

LJUBLJANA - 05/09/2015

Avui continuarem explorant i assaborint cada racó d'aquesta petita i sorprenent ciutat, on regna l’elegància i la sublim tranquil·litat centreeuropea, moderada sens dubte per la discreta presència del riu Ljubljanica. Només la falsa modèstia l'eclipsa de ciutats tan ovacionades i reconegudes com Praga o Viena. Ljubljana és una altra joia europea desconeguda, que es mereix ascendir de categoria.



Ahir no vam afinar prou amb l'hora exacta de la 'performance' del rellotge de la torre a la plaça Krek, Avui, més atents, hem encertat a saludar als autòmates Martin Krpan i la seva euga, personatges de contes populars eslovens.  



L'amenaça de pluja s'acaba finalment resolent contra nostra (prou l'havíem esquivada fins avui, per sort), si bé no ens impedeix deixar-nos seduir per aquest marge del riu on es concentra, resseguint el turó del Castell, la part més antiga i delicada de la ciutat. La plaça Mestni, amb la font barroca de Robba, vertebra aquesta preciosa barriada fins a la plaça Stari, un altre bell testimoni medieval accentuat per l'exquisida font d'Hèrcules.





Paral·lels al riu comprovem l'abundant trànsit navegable per part de diverses empreses de vaixells turístics; detall que no se li escapa a en Martí, qui comença a fer campanya.



Ens prenem unes cerveses perquè el cartell a l'entrada del bar és concloent i indiscutible: 'take a beer! because no great story started with someone eating a salad' (traduït: pren-te una cervesa! perquè cap història rellevant ha començat amb algú menjant-se una amanida). Ens apliquem l'advertència, i amb la dosi oportuna de 'xarop fermentat', ens decidim pel passeig de quaranta-cinc minuts en l'exclusiu vaixell de fusta batejat amb el nom Ljubljanica.



El patró del vaixell, tot i una capacitat màxima de cinquanta passatgers, només s'adreça a nosaltres, perquè gaudim en solitari del trajecte. Aquest parèntesi tan reconfortant ens permet acaronar Ljubljana des d'un nou angle, contemplant la deliciosa arquitectura que acompanya al riu i les interioritats dels ponts que ja hem explorat a nivell de carrer.






Els detalls són com pedretes que ens indiquen el camí. En Martí va examinant els seus, com aquestes plantes i regadora que es complementen... mentre que a mi fa estona que m'amoïna i impacienta el sospitós inflable verd plantat a la plaça Preseren.



La meva temença és ben real i inútilment provocadora. La moguda de la plaça Preseren, que guanya en assistència i decibels a cada minut, es deu a un seguit de curses (en les que encara podria inscriure'm 'in extremis'!) nocturnes per Ljubljana. Si no fos per l'àngel de la consciència que fa de contrapés al persistent dimoniet que m'incita a afegir-me a l'onada runner eslovena, m'hagués perdut tot el que ens queda del dia (resumit en les fotos que segueixen).

Així que m'allunyo tant com puc de la temptació (poca broma: a Eva li va sortir prou car rendir-se a aquella poma dins el paradís), i ens encaminem de nou per la vora del riu, encara assimilant l'oportunitat que he deixat escapar però amb l'autoconvicció (en escala de grisos) de què s'imposa el sentit comú i l'enteniment.




L'edifici Neboticnik és el sostre de Ljubljana i, a meitats dels anys trenta, el novè gratacel més alt d'Europa. Tot i mantenir-se avui dia com a monument prominent de la ciutat només s'aixeca (ho sento pels supersticiosos) tretze plantes! No obstant, ofereix una inigualable panoràmica 'tres-cents seixanta graus' de la capital d'Eslovènia. Des del bar de la terrassa, excepte el preu de les consumicions, tot és meravellós...



Rematem la distenció acumulada durant tot el dia amb un darrer caprici (que per això estem de vacances...): al marge del fascinant Ljubljanica es prodiguen atractius bars i restaurants amb encantadores terrasses bolcades al riu... i aquest vespre és la nostra (o ja potser mai, qui ho sap?) per a dedicar-nos una de les begudes més venerada per aquestes latituds, l'Spritz! Campari o Aperol, aquesta és la qüestió, segons si el preferim sec o dolç. Una 'injecció' perfecta, en un marc magnífic.






L'ombra del dimoni és molt allargada: de retirada a l'apartament, sobradament satisfet, ensopego de nou amb la malaurada cursa, just en l'instant en què s’encén el cronòmetre oficial. Una altra senyal malèfica, traïdoria del destí; una persecució malèvola i premeditada... Només puc remeiar el greuge amb un sopar d'alçada: és hora d’encetar el formatge de Bohinj, gelosament reservat a la nevera, un dels productes més preuats d’Eslovènia per la seva qualitat i sabor aromàtic distintiu. I encara ho arrodoneixo amb una nova escapada a la carpa de la plaça Preseren, per a repetir un ‘sudzukice’, ara que coneixo totes les seves virtuts.




Mentre sopem, m’encanto amb el manifest-proclama que penja de la paret de l’apartament. Interessantíssim compendi de consells de vida a tenir en compte. Microreceptes molt valuoses i òbvies que no sempre són fàcils d’aplicar. ‘Live for today and make every moment count’ (‘viu el present i aprofita cada instant’): lamentable presagi del que ha de passar aquesta mateixa nit al nostre pis a Barcelona.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada