2 d’octubre del 2015

DE LJUBLJANA A UMAG, PASSANT PER SCOKJAN - 06/09/2015

Nit de sobresalt i desconcert. Malaurades trucades a mitja nit ens van aclarint el quan, el què i el com d'un episodi tan inimaginable i desafortunat com real. El neguit i l'ànsia per aclarir els fets m'empeny a una ronda nocturna sense rumb per la ciutat. Una teràpia de distracció i esbargiment, que sintetitzo amb unes quantes fotos:

Detall de la font Robba, al mig de la preciosa
plaça Mestni: els dofíns que suporten l'obelisc central de deu metres d'alçada escupen aigua permanentment.
 

Laberint de carrers bells i misteriosos, a mitja llum. 
Atracció i recel es donen de la mà.

Qui gosa encertar la pronúncia del nom d'aquest petit carrer? Escriure'l ja és tota una aventura...

Una llarga renglera de cases, d'acolorida façana barroca i estructura medieval, s'aboca a la deserta plaça Stari. 

Només apareixen dos, però n'hi ha tres. El fotògraf no ha sabut encertar l'angle ni la posició per a arreplegar d'un sol cop la insòlita trilogia del Tromostovje..

Ljubljana, diuen, ha estat segrestada pels dracs que custodien el Zmajski most; i ha cedit amb encant al síndrome d'Estocolm...

La preciosa façana del Banc Cooperatiu de Crèdit
no passa desapercebuda: amb els seus colors i
iconografia típica eslovena, és un immillorable
exemple d'arquitectura art noveau.

Última foto, estampa inoblidable, del melic de la ciutat; a dues passes del nostre apartament.

El parc Tívoli és, sense exagerar, l'enveja de qualsevol ciutat amb certa ambició i orgull (Barcelona inclosa). Ljubljana juga magistralment les seves cartes guanyadores, amb absoluta discreció i humilitat, per això l’admiració del visitant és màxima. Abandonar Ljubljana sense haver donat un tomb pel parc Tívoli hagués estat un delicte gravíssim, una descortesia intolerable.

El parc es remunta a l'Edat Mitjana, amb jardins remots fora muralla, aprofitant els vessants dels turons propers a Ljubljana. Per això es mostra molt feréstec i generós tant amb els lublianesos habituals com amb els nombrosos turistes. Tothom hi té cabuda i benefici: des de famílies amb nens, a apassionats de l’esport i l’activitat física, a amants de la botànica, el relax, o la lectura a l’aire lliure.

L’Art Caffe Tivoli ens dóna la millor benvinguda. Aquesta encantadora confiteria annexa a l’estany és tot un regal. Els petits detalls, com les cafeteres reconvertides en sucreres, em captiven. Les àmplies vidrieres abocades a l’estany ens integren a un paisatge cent per cent bucòlic i serè.



L’amplíssim racó de joc infantil seria l’excusa perfecte per a quedar-nos-hi tot el matí, però l’ordre del dia ho impedeix. Suavitzem la conseqüent enrabiada, totalment justificada en aquest cas, amb un reconfortant passeig per la vora de l’estany i un repàs exhaustiu de les atraccions escampades pel parc. Un entorn i espais de privilegi, malauradament tan escassos i restrictius a prop de casa nostra. Em queda el dubte de si realment tenim el que podem o el que ens mereixem...






L’entorn és molt canviant al llarg de l’any, tot i sempre deliciós. L’ambient assolellat i les pluges puntuals dels mesos d’estiu aviat deixa pas a tardors fredes i humides, que fins congelen l’estany i el converteixen en idíl·lica pista de patinatge.




Seria penós allunyar-nos definitivament de Ljubljana si no fos perquè el pretext és poderosíssim i perquè el parc Tívoli ha estat el millor comiat possible. Però què pot ser tan poderós com per a sacrificar una petita pròrroga al parc?


La següent aturada, de camí a la costa adriàtica, és profundament transcendental i, ho confesso, estableix un ‘abans i després’ en les vacances per Eslovènia. Les coves d’Scokjan (Škocjanske jame) ens mostraran un univers extraordinari i inimaginable.

Aquí no hi ha opció ni a foto ‘d’estranquis’, tothom és molt respectuós amb la prohibició. De nou, com ja vaig suggerir amb les coves de Postojna, convido a una miradeta del que hi ha per Internet. Absolutament IMPRESSIONANT.




Sortim a l'exterior, després de quasi dues hores màgiques, pràcticament místiques. Ni els sentits ni el propi enteniment és capaç d’assimilar l’autenticitat i els valors naturals únics que amaga la cova. Mai havia vist ni imaginat res semblant. Em sento perplex i completament vençut pel patrimoni monumental de la gruta. L’emoció i la sensibilitat és absoluta i desconcertant. No sé expressar-ho millor, tanta espectacularitat em sobrepassa i m’invalida. No exagero, són sensacions personals que m’han assaltat directament al fons de l’ànima. No són paisatges al descobert sinó una escletxa a l’essència més pura i els secrets d’un planeta poderosíssim: patrimoni de la Humanitat.

El passeig d’uns tres quilòmetres per l'interior ens fa descendir més de dos-cents metres sota terra, i al termòmetre fins als 10ºC. La gruta inicial en sec aviat aflueix a les passarel·les fabulosament habilitades quasi cinquanta metres damunt del riu subterrani (el pas pel pont Cerkvenik, calc d’on Gandalf s’enfronta a Balrog al Senyor dels Anells, és indescriptible). La guia que ens acompanya ens assenyala el vetust camí primogènit d'exploració i el nivell de les malaurades crescudes del riu Reka, tan dissortades i fatals com improbables.


Després d’una experiència tan fantàstica, canviem radicalment de registre i paisatge (i de país!): entrem a Croàcia!!

La república de Croàcia pertany a la Unió Europea però no està inclosa a l’espai Schengen (per manca de requisits), tot i gaudir d’un estatus cooperatiu que permet la lliure circulació fronterera entre ciutadans d’estats membres.

La ciutat costanera d’Umag, en l’extrem més occidental de Croàcia, és el nostre camp base des d’on explorarem les delícies de la península d’Ístria, que comparteixen Itàlia, Eslovènia i Croàcia. El primer que cal fer, en creuar la frontera, és canviar uns quants euros per kunes croates, i familiaritzar-se amb la taula del set, ja que la taxa de canvi respecte l’euro és múltiple de set.



El resort Sol Amfora de l’empresa Melià ens ofereix un magnífic apartament a dues passes de la platja i de les piscines i zones infantils. Tant a prop ens trobem de l’àrea infantil lúdico-aquàtica que no podem resistir-nos a posar-nos els banyadors a corre-cuita davant tanta expectació i impaciència. Els sortidors i el vaixell pirata s’ho mereixen, i Martí i Arnau també s’ho han ben guanyat; les seves rialles i somriures són el nostre millor confort i satisfacció.


L’energia que els queda la consumim en uns llits elàstics que inclou el complex i, per a rematar-ho, participant de l’espectacle nocturn infantil, on hi ha música en viu i taller de globus per a tothom! Tinc la impressió que avui dormiran de valent, i amb un somriure dibuixat als llavis.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada