6 d’octubre de 2015

CORREBARRI 2015 - 04/10/2015 - 42'45''

Tardor és sinònim de Correbarri. I Correbarri és garantia de participació, malgrat l'atapeïment progressiu del calendari de curses, i d'aquest diumenge en particular, quan coincideixen i es perjudiquen cites tan atractives com la Mitja del Parc de Collserola, la Cursa Popular Ciutat de Cornellà, la Cursa Lluís Companys, o l'estrena de la Cursa Mercabarna, entre tantíssimes altres a prop de Barcelona.

Convocats estem els ciutadans dels més de setanta barris de la ciutat, agrupats en deu districtes (o deu colors diferents de samarretes), a la plaça del Mar: tot un clàssic, consolidació d'una fórmula infal·lible, davant del Club Natació Atlètic-Barceloneta.



Quan els preàmbuls, em refereixo a la Fira del Corredor, es cuiden tant com la pròpia Cursa, la satisfacció dels participants aspira a l'excel·lent. L'aposta pel conjunt arquitectònic industrial de l'Antiga Fàbrica Estrella Damm segueix tan estimulant com sempre, tot i que enguany no pujarem al terrat. L'espai és tan atractiu com les diverses activitats que hi trobem. Però el primer de tot és fer els deures: recollir el dorsal, la samarreta tècnica, la bossa del corredor i, només pels despistats (ja que és un calc de les tres edicions anteriors), revisar el recorregut de la cursa. 


A la meravellosa sala dels alambins de destil·lació cervesera rebrem un tast gratuït de l'habitual producció local: A.K. Damm, Damm Lemon, Bock Damm o Estrella (em dedico la negra de Munich). A continuació, el taller de reposteria amb l'aval d'Escribà ens permet l'original i saborosa fruïció de personalitzar el nostre propi dorsal de xocolata.



Altres distraccions hi hauria, si no fos perquè anem escassos de temps..., com l'espai de caricatures o el fotomaton del Correbarri... El millor serà arribar a casa i cruspir-nos, literalment, el dorsal de la cursa!



Convé arribar al punt de sortida de la cursa amb prou temps d’antelació, ni que sigui per gaudir d’inusuals i magnífiques estampes barcelonines. L’espectacle, amb l’al·licient fotogènic d’un cel ben cobert de núvols, és un incentiu afegit a la cita.



La concurrència multicolor s’escampa pel passeig de Joan de Borbó, sota l’atenta i curiosa mirada de dos competidors d’alçada: al fons del moll, l’hotel W Barcelona amb noranta-nou metres, i damunt nostre la torre del telefèric de Sant Sebastià amb quasi vuitanta. 


El cronòmetre oficial de la cursa encara es manté a zero; el compte enrere és immediat.


El recorregut, per sort dels assistents, no presenta canvis substancials, així que repetirem un circuit pla i benèvol, pels qui agradi la velocitat; l’expectació és alta. Malgrat la conjunció serena dels diferents districtes, la cursa no es disputa en camp neutral sinó a Ciutat Vella, amb campament base al barri mariner de la Barceloneta.


Tothom als calaixos oportuns. Estic a punt d’encetar la quarta edició d’una cursa per quarta vegada consecutiva, un fet excepcional que li reservo gelosament al Correbarri i a la única competició autènticament gracienca, Els 10 Blaus.


La cursa es resumeix en una arrencada suïcida: sota l’arc de sortida m’he creuat amb la llebre dels quaranta minuts i m’ha temptat a perseguir-la; l’intent de mantenir un ritme infernal i pervers ha estat una temeritat absurda i s’ha anat frustrant lentament. Diria que fins al quilòmetre quatre he seguit la banderola amb la mirada, a curta distància, però s’ha anat escapant, com estava previst. L’estratosfèric, tot i agònic, parcial als cinc quilòmetres ha fregat els vint minuts.

La segona meitat de cursa, sense persecucions, ha estat més relaxada. I la recta final, a la vora de la platja, espectacular. El temps final real ha estat molt bo (malgrat la llarga aturada en competició causada pel nefast accident amb moto del passat mes d’abril): 42’45’’.


L’avituallament final és generós, com l’eterna espera al guarda-roba per a recollir la motxilla. A resguard de la pluja col·lectiva de MMP’s (millors marques personals), comparteixo impressions i propòsits imminents amb un amic i voluntariós competidor de Sant Martí, districte guanyador en totes les edicions. Ens citem, si no hi ha cap excusa prèvia, a la 51a edició de la Behovia-San Sebastián, que tornarem a gaudir plegats com l’any passat. Som-hi Miki!




Enllaç a les edicions anteriors:





4 comentaris:

  1. Hostia, no tenia ni idea del teu accident de moto, espero que no hagi sigut massa aparatòs. Ah! i molt bona cursa comptant que vas sortir a mort. Felicitats!

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. David! Vaig patir un accident de recuperació lenta i incerta; però sembla que tinc l’àngel de cara... Pel que fa al Correbarri, gràcies pel teu comentari, és un gust que li hagis dedicat un momentet a la crònica personal, ja saps que molts et tenim com a referent, tant pels articles al teu blog com pels mèrits i qualitats que acumules en cursa. A reveure!

      Elimina
  2. Me alagrat molt veure que as pegut fer aqueta cursa. Una forta abraçada. Margarita...

    ResponElimina