8 d’octubre de 2015

'SLOVENSKA ISTRA': PIRAN - 07/09/2015

Ves per on ens allotgem just al costat de la seu del Croatian Open Umag (torneig inclòs a l'ATP World Tour amb el nivell més baix), per això trobem 'pilotes perdudes' pels voltants de l'estadi. Poca broma perquè des dels anys noranta hi han participat, cap a finals de juliol, nombrosos tennistes espanyols de renom com Tommy Robredo, Juan Carlos Ferrero, Fernando Verdasco, Carlos Moyà, David Ferrer o Sergi Bruguera i altres figures estrangeres com Nikolay Davydenko, Stanislas Wawrinka o el serbi Novak Djokovic, actual número u al rànking de l'ATP. L'ídol local, de servei demolidor, és el ja retirat Goran Ivanisevic.




Piran és l'únic objectiu innegociable dins la minúscula (només quaranta-set quilòmetres) costa eslovena. La consigna 'millor poc i amb tranquil·litat' s'imposa i sacrifiquem les turístiques destinacions de Portoroz, Izola i Koper (que s'efegiran a la llarga llista de 'saborosos caramels perduts'... tot i el consol del que ens 'estalviarem en dentistes').  

Piran no ha deambulat en cap moment per la corda fluixa, perquè aquest monument urbà medieval s'ha guanyat un reconeixement mundial de 'ciutat de somni', com subratlla l'eslogan turístic. L'assalt a Piran no admet excuses, com tampoc admet el trànsit de cotxes, per això s'han habilitat insòlits macroaparcaments propers des d'on acostar-s'hi amb autobusos llançadora.

L'anunci catastròfic de la parada de l'autobús no vaticina res dolent, només adverteix del recentment estrenat spin-off de la intolerable The walking dead (calia reflotar aquesta promesa en caiguda lliure).


La ciutat de Piran, miri’s per on es miri’s, entra molt pels ulls. El seu perfil, vist de lluny, és extraordinari i la seva silueta, tan endinsada al mar, inconfusible. Tota visita comença i acaba a la plaça del violinista i compositor Giuseppe Tartini, amb l’admiració inicial d’uns edificis preciosos i un ambient que ens empeny a ocupar taula en una de les atapeïdes terrasses. Des d’aquesta privilegiada platea distingim l’Ajuntament, la popular ‘casa veneciana’ i la característica torre de la catedral svetega Jurija, enfilada dalt del turó.



La potent ex-república de Venècia, tant influent i dominant fins al segle XVI, va dibuixar un exquisit laberint de carrerets que s’escampen fins a l’extrem de la ciutat, amb una arquitectura tan delicada i reconeixible com magnífica. Resseguim el perímetre de la ciutat, fins on diuen que les fogueres d’un antic far emparaven als navegants (d’aquí el seu nom d’origen grec: pyr és foc), amb la temptació d’un bany a l’Adriàtic en alguna de les insòlites platja-escullera, tan habituals per tota la península, al més pur estil piscina: sense sorra on prendre el Sol o fer castells i amb escales per entrar i sortir. El nen gran no ho ha pogut evitar...



No és una muralla convencional sinó una llarga filera d’enormes pedres (seguides de la immensitat adriàtica) les que delimiten la ciutat de Piran i que, de passada, suposen una gimcana divertida i arriscada, on l'error de càlcul es paga amb una bona trompada o una capbussada dins l'aigua. Per sort, no lamentem incidents de cap tipus. 





Serenament acomodats guaitem l’horitzó, amb el confort d’un murmuri marítim molt relaxant, aventurant el perfil de la costa italiana, potser sigui de la regió de Véneto..., que ens espera en un parell de dies.


De camí a l’esvelt campanar de l’església de sant Jordi, enredats entre carrers idèntics i de lògica imprevisible, m’he imaginat dins d’un dels espais impossibles de l’artista Escher, només amb l’auxili d’aquesta rèplica del campanile de la basílica de Sant Marc a Venècia (que s’amaga i apareix a estones entre l’abarrotament de cases). Arribar-hi té premi, ben merescut, i no és altre que gaudir de la panoràmica espectacular d’un trencaclosques de teulades amb un immens marc de blau intens.



Tornem a Croàcia, encantats de la breu incursió per la costa eslovena, evident prolongació de la italiana. L'operació immediata és ineludible: posar-nos el banyador i directes a l'aigua (a la del vaixell pirata, per descomptat!). L'excitació de Martí i Arnau es troba al límit i, tot i la fredor de l'aigua, costarà moure'ns d'aquí. Per sort, l'accés és lliure i il·limitat (si haguéssim de pagar per hores patiríem una bona clatellada).














Demano disculpes per l'extensió del reportatge, no tinc mesura. Aprofito una distracció per a escarxofar-nos a les gandules gratuïtes orientades al mar. Compte amb acostar-se massa a l'aigua: la vorera de formigó ha previst uns accessos precisos per a entrar i sortir de l'aigua; no respectar-los, i saltar com si es tractés d'una piscina des de qualsevol lloc, podria resultar fatal. Posem-nos-ho dins del cap: aquí no hi ha platges, les autèntiques les tenim nosaltres, ben a prop de casa!




Seguim explorant l'interminable resort fins a rendir-nos, en un dels innombrables bars, a la cervesa local més famosa i consumida a Croàcia: Ozujsko. A l'Europa de l'Est les anomenades 'pivo' fan les funcions de cervesa, així que ens prenem la marca líder del país (amb permís de la rival Karlovacko) que, com suposava, no destaca per la seva espectacularitat. 


Si hi ha mil gandules i hamaques en tot el resort, probablement moltes més, la majoria hauran superat l’oportú control de qualitat per part dels menuts inspectors. Força enllà, als límits d’un hotel immesurable..., ens quedem perplexos davant una sospitosa substància similar a la sorra de platja. No és un miratge: damunt hi hem estampat el nom d’Umag.






Garantim el constipat dels nostres fills amb un bany en una de les piscines d’aigua congelada repartides pel resort, i ho rematem amb un granissat enigmàtic i sorprenent, de color blau elèctric i sabor indefinible. 



Espremem al màxim les instal·lacions amb un boti-boti generosíssim, per preu i per durada, i amb l’aproximació en tren turístic fins a Umag, resseguint la urbanització i els pocs quilòmetres de costa que ens separen.



En aquest racó de la península d’Ístria es fusionen Croàcia, Eslovènia i Itàlia. Les atraccions naturals, culturals i esportives es complementen amb una saborosa oferta gastronòmica i una reputada tradició vitivinícola. Umag, considerada com la capital del vi dins Croàcia, empara excel·lents productors locals. Atraquem amb curiositat en la bóta plantada davant la vinicoteca, i ens deixem recomanar: un blanc floral malvasia, el rosat Refosk i el profund Merlot. Un trident perfecte i molt estimulant.




Quan es fa fosc, platges i piscines deixen lloc als diversos programes nocturns. Al sorprenent i atapeït teatre del resort ofereixen aquesta nit ‘High School Musical’, però la nostra ocasió arribarà demà amb...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada