Des del poble de Viladrau ens endinsarem al massís, per a començar l’excursió a l’aparcament de les masies de Bellver i l’Agustí.
Amb 1056 metres d’alçada, el turó del Tagamanent és el millor teloner d’un espectacle natural on el cap de cartell el comparteixen els imponents turó de l’Home i Matagalls. Atacar el seu cim, tan accessible i benèvol, el converteix en una excursió cent per cent familiar, concorreguda i popular. Aquesta és la nostra!
D’inici topem amb el mas de Bellver, que es remunta al segle XI i que, mantenint l’estructura original, fa les funcions de restaurant i punt d’informació del Parc. Les formidables vistes que hi ha des de la terrassa donen fe del seu remot origen com a torre de vigilància. El cim, impressionant, és a la vista, però no a tocar: el pas pel collet de sant Martí és el preludi d’un ascens bondadós però constant.
Seguim aplicats els indicadors, que es converteixen en l’oportuna distracció i estímul per als joves excursionistes.
El camí s’enfila, sense disculpa, entre frondosos boscos d’alzines, i alternem breus pauses i distraccions amb forçoses injeccions d’ànim i energia.
Quan el bosc ho permet, es gaudeix d’una panoràmica privilegiada de les cingleres de Bertí.
N’hi ha que dediquen l’últim esforç a esbandir el camí de pedres...
Hem fet el cim! L’església romànica de Santa Maria de Tagamanent ocupa el lloc de l’antic castell, que dominava estratègicament els comtats d’Osona i Barcelona. S’endevina la cisterna del conjunt, així com alguns murs de defensa, i hi destaca la façana del campanar. La generosa plana que envolta l’església propicia un merescut preaperitiu, amb el benefici d’una panoràmica extraordinària.
El poderós i estimulant complement a la ruta, ja de baixada, serà un pervers geocatxé, amagat entre un extens i inaccessible penyal. Les pistes no són gens clares però el nostre bon olfacte s’ha aliat amb una inspiració celestial, fregant el límit de la rendició.
Apartats del camí, prou lluny de curiosos, examinem el tresor, el més voluminós que hem trobat mai, amagat en aquest racó el 2003. Fem l’intercanvi, registrem la troballa al logbook i ho amaguem tot de nou, amb cura i discreció; ja està llest pel següents geocatxers!
La tornada és molt àgil, probablement esperonada per l’aperitiu, ara sí, a base de patates, cacauets i... per descomptat, de la cervesa artesana adequada. La Montseny Malta és la millor recompensa a un matí perfecte: una torrada i intensa pale ale, cuinada amb aigua del Montseny. En aquest escenari, en aquest precís moment, INSUPERABLE.
Seguim al mas Bellver, recreant-nos ara amb els espais de la planta baixa adaptats en nou Centre d’Informació del Parc (fins ens hem aturat a escoltar algunes rondalles) i amb l’àrea de joc infantil, a mig camí cap al menjador, on ja reposa manduca local pels qui optin al bufet degustació... a trenta euros per persona!
La flaire d’algunes viandes prometedores s’escampen per les estances del mas, i ens desperten la gana. Abordem un espai a l’ombra, no massa allunyat del restaurant, per a desplegar un pícnic a base d’arròs i carn arrebossada. En Martí segueix molt implicat amb la caça de bolets (el que calgui per a endarrerir al màxim el dinar...).
El patrimoni arquitectònic del Parc destaca l’antiga masia de l’Agustí, molt a prop d’on ens trobem, que ofereix visites guiades pels seus racons més carismàtics. L’estructura actual de la casa, tot i abandonada des de la Guerra Civil, exposa un fidel testimoni històric de la vida pagesa de muntanya, i una preciosa estampa de comiat del turó del Tagamanent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada