18 de setembre de 2015

TRIGLAVSKI PARK - 01/09/2015

Diu el refrany: ‘matí de boira, tarda de passeig’. La serena Kobarid s’ha despertat submergida en un densa boira i amb el brogit característic d’un inici de curs ‘a l’europea’. L’estrena escolar, el primer dia de setembre, provoca una agitació inconfusible als voltants de l’escola propera al nostre apartament. L’església de l’Assumpció ens adverteix que ja són les vuit del matí... bona hora per a posar-nos en marxa!



Abans d’abordar l’esplèndid Parc Nacional Triglav que ens envolta, amb petits tastos adaptats als ritmes i interessos de Martí i Arnau, explorarem la versió abreujada del Kobarid Historical Trail que ahir vam deixar a mitges.

Iniciem la jornada amb una exigent escalada fins a l’assentament romà de Tonocov Grav. En Martí condueix la comitiva, gràcies als nombrosos indicadors, fins a l’elevada i segura posició natural on encara s’intueixen les antigues construccions, i des d’on ens recompensa una panoràmica de tota la Vall. 





El descens, tan contundent com la pujada, ens duu per una costeruda escalinata fins a la carretera; i des d’aquí a la trajectòria històrica de l’estratègica tercera línia de defensa de l’exèrcit italià durant la Primera Guerra Mundial a través de diverses trinxeres i fortificacions. La remor del riu Soca evidencia que tenim a prop la passarel·la penjant on temps enrera s’estenia l’antecessora de fusta. Creuar els seus cinquanta-dos metres és tota una aventura, i gaudir dels colors del riu que travessa és un privilegi!






Seguim l’itinerari per l’altra banda del riu, alternant frondosos boscs amb divertits ponts de fusta; fins que enxampem la fascinant cascada Kozjak, un sorprenent salt d’aigua de quinze metres d’alçada dins d’una cova habitada per una piscina natural magnífica, de colors extraordinaris. 








Ens hem quedat amb ganes de remullar-nos, encara que només sigui els peus, així que de tornada agafem un trencall que ens acosta a la vora del riu. I en un racó serè i pedregós ens arrisquem a l’amenaça d’un corrent d’aigua tan cristal·lí com gèlid, aviat insuportable.   




Prova superada! Els peus, en breu, vencen el conat de congelació i s’apliquen amb l’ascens final, motivats probablement per una cervesa Lasko que ens espera al costat del cotxe. Pivovarna Lasko comparteix amb Union el monopoli cerveser eslovè, i ens brinda ara aquesta lager lleugera i escumosa, i molt reconfortant...



Deixem enrera Kobarid i ens esgresquem tot seguit amb la cascada Boka, una de les més altes i imponents d’Eslovènia. La descobrim des de la carretera que duu a Bovec i ens hi acostem per la ruta que ressegueix el riu pel costat esquerra, suportant un fort desnivell i una calor extenuant, fins a un mirador decepcionant, massa allunyat d’aquest salt d’aigua de més de cent metres.




Les apostes i capritxets d’un servidor ens desvien ara de la mítica carretera de les cinquanta corbes numerades que es rendeixen al port de Vrsic per a revelar el naixement del superb riu Soca. Malgrat l'ànim, i amb la distracció afegida de les innombrables marques rodones que guien el camí, abortem l'Izvir Soce a causa d'un tram de passamans amb massa risc. El bucòlic pícnic que ens brindem a la vora del riu, i una nova Lasko en ampolla, alleugen el mal gust que ens ha causat aquest intent frustrat.








Ara és l’hora que el conductor s'exprimeixi a fons amb les corbes infernals que ens separen del Prelaz Vrsic, el port de muntanya més alt d’Eslovènia (amb 1611 metres). En total són cinquanta corbes numerades que, resoltes amb encert, convaliden automàticament el permís de conducció: vint-i-quatre de pujada fins al port, i vint-i-sis de baixada. Dalt de tot ens recreem amb gelats i cafès, saludem al bestiar autòcton que pastura relaxadament, i distingim l’emblema nacional: la característica muntanya Triglav, de 2.864 metres (literalment ‘tres caps’), que la tradició sosté d’ascensió obligada per a tot eslovè un cop a la vida.








A prop de la corba número vuit, a prop d’una incomprensible i fotogènica concentració de fites (controvertida moda amb impacte ambiental, vegeu les cales properes a Pregonda de Menorca...)  intuïm entre els arbres una deliciosa capella de fusta en memòria dels presoners de guerra russos que van morir a causa d’un allau catastròfic durant la Primera Guerra Mundial en aquesta estratègica ruta. 



Aprofitem el bon temps amb una breu aturada al llac d’aigües glacials Jezero Jasna, Al voltant hi ha un munt de senderons per al passeig i, això no ens ha passat desapercebut, una família d’aneguets amb ganes de jugar. A més hem domesticat per la força a Zlatorog (present en tots els envasos Lasko): un apreciat isard de la mitologia eslovena de banyes daurades.






Al poble proper de Kranjska Gora li confiem el tast d’algun dels exquisits vins d’aquesta venerada regió vitivinícola; per a emprendre la marxa final del dia cap a Bled.


L’ànsia de descobrir Bled es barreja amb les dificultats per a trobar el nostre apartament en aquesta desgavellada urbanització i amb una claror que ja s’escapa abans de les set de la tarda. Poc temps i energies preveiem per aquest vespre: només l’opció a patent d’un joc que consisteix en empènyer les caixes buides acumulades a l’estanteria als peus del llit de l’apartament, i en una brevíssima i inevitable exploració nocturna del llac (suficient per a meravellar-nos).




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada