POBLAT TALAIÒTIC DE TREPUCÓ

Volem fer un aperitiu, quedi clar! I amb aquest pretext ens acostarem fina al poblat talaiòtic de Trepucó, on diuen que (a més d’un estimulant tresor que haurem de cercar per les proximitats) s’aixeca una taula magnífica, habitualment lliure, on podríem desplegar còmodament patates, fruits secs, i demés.

Dels set talaiots que comprenia el poblat només se’n conserven dos. Molts altres hi ha escampats per l’illa, com els nostres migjorners predilectes de Binicodrell de Darrera, per això evitarem les comparacions, que sempre són odioses. Els d’aquí, això és evident, deuen ser dels més grans i monumentals de Menorca, però no es permet l’ascens.

En un dels costats del poblat distingim ràpidament la taula. Les seves mides, a mesura que ens hi acostem, són espectaculars: més de quatre metres d’altura i quasi tres d’amplada! No havíem reservat, però està lliure, malgrat no hi ha cadires per enlloc. És la taula més gran de Menorca i crida l’atenció un suport de reforç (tant eficaç com antiestètic) en un dels seus costats, que la manté dempeus.

Li fem totes les fotos oportunes, ara que el Sol ens il·lumina el seu millor perfil, mentre ja rumiem un lloc alternatiu on puguem seure per al nostre habitual xeflis. 

Abans de marxar (no se n'obliden...) Martí i Arnau reclamen la recerca del seu tresor, que haurien de trobar en l’amagatall de l’aparcament... Ho movem i ho regirem tot, ben atents, quasi al punt d’abandonar, fins que... l’explorador amb més astúcia i sisè sentit l’extreu d’una menuda cavitat dins d’una pedra. ‘Found it’: un altre a la llista!, i ja en portem...