‘SEI PUR BELLA, VENEZIA...’ – Bonus post – 11/09/2015

Sí, un ‘extra ball’ d’Slovenija 2015, com aquells amb què em sorprenia el llegendari pinball d’Star Wars en coincidir els últims dígits de la puntuació final amb el ‘sorteig’ en pantalla de l’androide R2D2 (encara recordo els seus xiscles robotitzats)... Efectivament, aquest és un post ‘extra’ que m’obsequio, perquè encara ens ressonen les melodies i els bons moments que vam compartir el passat estiu, i perquè (millor tard que mai) haig de posar el punt i final a unes vacances inoblidables.

Avui tornem a casa, però al vespre, així que tenim prou marge per a permetre’ns el passeig somiat per Venècia: sense rumb, guiat simplement per la curiositat, per l’atracció d’un carreret intranscendent o per la fascinació d’un racó inapreciable, indiferents a les corrents humanes que automatitzen rutes... El laberint, en el nostre cas, és absolutament indesxifrable i poderosament seductor, perquè amaga un interrogant en cada gir, un detall, o una sorpresa, o un descobriment, o més del mateix... Aquesta és la màgia de Venècia!

Ens perdem pels sestieris venecians, tranquil·lament, travessant qui sap quants dels tres-cents cinquanta-quatre ponts que creuen els cent vuitanta canals de l’illa. Un divertiment sensacional! 

Vaig anotar-me una cita, habitual en alguns records com a souvenir, d’un tal Stecchetti (que ara ja sé fou un reconegut poeta italià): ‘Sei pur bella, Venezia, in mezzo all'onde. Specchio tranquillo ai monumenti alteri!’, traduït, ‘ets tan preciosa Venècia, entre les onades, mirall plàcid de monuments que transformes’.

Malgrat la nostra particular rebel·lia, tan reconfortant, tots els camins acaben portant a Roma o, en aquest cas precís, a la Piazza San Marco. Als peus d’Il Campanile, davant la característica façana de la basílica bizantina, ens acomiadem de Venècia (en l’últim segle només ha perdut vint-i-tres centímetres respecte el nivell del mar, és segur que hi podrem tornar!) i d’Itàlia, i, ja que és l’hora dels adéus, repassem amb nostàlgia el periple per Eslovènia i Croàcia. Ja no recordem els dies, sinó els bons moments... inesborrables. Algú digué que el millor d’un viatge és sempre el que li segueix, tant de bo...