19 de febrer de 2016

FESTES DE SANTA EULÀLIA... I TAMBÉ DISSABTE!!

Puntuals, nerviosos i expectants, Martí Arnau ja esperen la cercavila de gegantons, que s’intueix molt al fons del carrer de la Princesa. Incòmoda tesitura, si no fos per la magnífica i oportuna botiga plena de màscares de paper cartró que tenim al davant, o per la immediatesa a una de les nombroses i magnífiques voltes patrimonials de Ciutat Vella que encara es conserven (de veritat, el pas cobert de la Volta d’en Colomines és una joia secreta i deliciosa).    


Per aquest quarter medieval, en l’antic districte de l’Instituto, desfilaran en breu el gegants més menuts de Barcelona. Encapçala la comitiva la gegantona Laia, que sosté una palma i una creu com a símbols del martiri que va patir, i la segueixen moltes altres comparses (també la gracienca, amb els simpàtics Torradet i Gresca al capdavant).



Ens afegim a la cua de la cercavila, i creuem la Via Laietana, per a endinsar-nos al barri Gòtic (que, sap greu confessar, de gòtic només manté l'aparença que no l'essència, doncs tot plegat és una magnífica recreació contemporània), des d'on arrenca la gran tabalada de Santa Eulàlia. A la deliciosa plaça del Rei, on bullen sota els nostres peus les restes de l'antiga ciutat romana (parcialment visibles des del Museu d'Història de Barcelona), s'apleguen un munt de tabalers de diverses colles de Diables i Bestiari de Foc. Els sorollosos repics, que s'escampen pel barri en dues cercaviles, representen els batecs del cor de la patrona... 



Jaume i Violant, les màximes autoritats consistorials (de guàrdia fins diumenge), ens dediquen un ball solemne enmig de la plaça de Sant Jaume. Al ritme de la tradicional estridència de les gralles es guanyen una merescuda ovació.


Ens ho fem venir bé, de camí al carrer de Petritxol, per a recórrer l'anomenada Baixada de Santa Eulàlia, on una petita capella recorda un dels turments que en aquesta pendent va patir: ser llançada nua, tretze vegades, dins d'una bóta plena de claus i vidres.



El carrer Petritxol es mereix, en aquest meravellós conjunt, un punt i a part. Amb només tres metres d'ample, afegeix al seu atractiu natural un munt de galeries d'art, llibreries extraordinàries (com la centenària Quera) i algunes de les xocolateries amb més renom de la ciutat.

Hi ha qui diu que Petritxol fou el primer carrer peatonal, asfaltat i sense voreres de la ciutat, com també hi ha qui assegura que el seu aroma de xocolata irresistible s'escampa per tot el barri. A nosaltres ens ha embruixat la històrica granja Dulcinea (com un dia ho va fer amb altres clients il·lustres com Dalí i Guimerà), per això ens rendim a les excel·lències de la casa, degudament acompanyades amb xurros i melindros.


L'aposta més arriscada del dia ens empeny a la plaça de la Mercè. Allà, amb l'excusa del certamen Llum BCN, que pretén expressions artístiques amb la llum com a protagonista, s'han assentat dos iglús de vent gegants, aprofitant teles d'antics globus aeroestàtics. L'expectativa és alta durant l'espera, però es va fonent lentament en l'interior, amb brevíssimes accions participatives en penombra i total descoordinació (que la copatrona Mercè els ho perdoni).


El contrapunt el trobem a la plaça de Sant Just, on hi trobem un senzill joc interactiu que consisteix en estirar d'una corda amb prou força per a il·luminar completament el campanar fins a fer sonar la campana. Al nostre torn (amb més ànima que força) només hem encès la meitat del recorregut de llum... Ben a prop, de nou a la plaça de Sant Jaume, gaudim d'un altre espectacle de llum, colors i música sobre la façana de l'Ajuntament; en aquesta ocasió no ens sorprenen tant les projeccions com la màgica sensació del fum en suspensió quan es creua amb els llums làser.



Convé anar immediatament a sopar, ho reclama l'estómac però també les cames. Repetim jugada, com fa un parell de mesos enrere...

'...fa un parell de mesos enrere...'
…i ens acomodem al Bernie’s American Grill, un retro ‘diner’ nordamericà que ens trasllada a una hamburgueseria dels anys cinquanta, amb els detalls més clàssics i el menú més suculent. Atrinxerats en les típiques butaques vermelles, amb la imprescindible jukebox de sobretaula, ens aventurem amb burgers artesanals de dos-cents grams, patates fregides i salsa barbacoa (m’imagino en Samuel L.Jackson i en John Travolta conspirant a la taula del darrera…), acompanyades d’inevitables Budweiser’s, per a rematar-ho amb un ‘special shake’ de mango i vainilla baix en calories



Enllaç a:



     I DIUMENGE...HO REMATEM!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada