cinc cèntims: FESTES DE SANTA EULÀLIA... S'ACABEN DIUMENGE!!!

En la nostra tercera (i última) incursió d’enguany a la litúrgia reservada a la patrona Eulàlia aprofitarem per a mostrar als nostres menuts exploradors les magnífiques columnes romanes de l’antic Temple d’August. Deixarem enrere entrepans com el de botifarra de calçots amb ceba i salsa romesco del mític Conesa per a endinsar-nos pel carrer del Paradís fins al cim del Mont Tàber, on es consolidà el primer assentament romà de Barcino: a terra, una pedra de molí n’assenyala el punt exacte, mentre que a la porta de la seu del Centre Excursionista de Catalunya, una cota altimètrica n’indica l’alçada sobre el nivell del mar (16,9 metres).

Des de les deu del matí podem accedir (gratuïtament!) al pati gòtic on reposen les quatre imponents columnes; no són vestigis que insinuen una antiga civilització sinó restes íntegres d’un temple. Una descoberta estranya i emocionant alhora: l'única peça d'un trencaclosques gegant ens meravella, ni puc imaginar com debia ser la resta del fòrum romà... Martí i Arnau s’ho miren, sorpresos i encuriosits… les columnes semblen encaixades en aquest pati clandestinament, per a deixar-nos ben bocabadats...

I encara, abans d'assaltar la transcendental Trobada de gegants, ens desviem cap al claustre de la Catedral per a comprovar un cop més que a prop del brollador central s'esbargeixin tantes oques com, segons la llegenda, anys tenia santa Eulàlia quan fou martiritzada: tretze! L'espai, tan deliciós, s'ha pervertit i desemparat a la voluntat dels insolents i sorollosos turistes, que ho acaparen tot.

A la plaça Reial, per fi, ens preparem per a l'acte més antic i solemne d'aquesta Festa Major d'Hivern: el XXXVè Seguici de Santa Eulàlia! Aquí hi són tots els gegants, o pràcticament tots (que en Martí ha passat llista...), acompanyant a la gegantona Laia cap a la plaça de Sant Jaume. Els contrastos, en aquest precís context, són insòlits: els peculiars col·lectius de les colles geganteres es barregen avui amb la curiosa concurrència del mercat dominical de compravenda de segells i monedes... i amb la resta d'espècimens habituals de la zona...

I el darrer sospir el reservem al tradicional pas del Seguici per la baixada de Santa Eulàlia, on honoren la seva imatge amb una delicada ofrena. Ens entretenim de valent amb les peripècies d'alguns gegants, en aquest sinuós laberint tan incòmode i estret, davant dels obstacles del mobiliari urbà.