cinc cèntims: MARATEST 2016 - 30km

Badalona és Maratest; i Maratest és, per a la gran majoria d’assistents, l’última oportunitat per a ajustar els paràmetres oportuns de cara al repte (amb majúscules) de l’any: la Marató de Barcelona! Es nota, i es respira, als voltants del Palau Olímpic o dins del centre comercial Màgic Badalona: l’embruix d’una cita tan propera (només a tres setmanes!) genera un cúmul de nervis i dubtes, i d’orgull i satisfacció, a parts iguals. És la festa que molts preparem des de fa mesos, i pretenem que sigui perfecta, inoblidable.

La seqüència, un any més (i ja en van quatre!) es repeteix, tot i alguns canvis substancials. El primer: només sortir de casa, me’n vaig cap a la línia 2 del metro (la lila!), de l’estació de Sagrada Família fins a Gorg, nou parades. El segon: avui, a diferència d’altres anys, no patim gelor sinó fred, i ho agraïm. El tercer: l’antic inici del recorregut, amb quasi dos quilòmetres d’insuls tram pel polígon industrial badaloní, ja és història, afortunadament. El quart: tot i les insistents referències a la imminent Marató de Barcelona (l’eslògan d’enguany és ‘posa’t a punt’!), jo tinc la mirada posada una mica més enllà, en l’homòloga de París, el proper tres d’abril. I el cinquè: seguint els consells rebuts per activa i per passiva, renunciaré als riscos de la meva habitual llibertat de maniobra i tacticisme per a ajustar-me, sí o sí, en aquesta ‘tirada llarga’ a un ritme constant de cinc minuts per quilòmetre...

M’he creuat amb corredors reincidents, n’he saludat a altres i m’he dedicat una oportuna foto amb una companya de feina debutant en els quinze (i que pronostico properament farà el salt a la Mitja...), sota l’atenta supervisió de la canalla d’en Mickey Mouse...

Abandono el confort del centre comercial, que segueix acollint esplèndidament els serveis de dutxes, vestuaris i guarda-roba, mentre persegueixo la renglera de Sol més propera a la línia de sortida.

Som-hi, que el recorregut és una delícia! Arrenquem puntualment, en descens, fins a envestir la línia de rodalies del Maresme, que sobrepassem per un pont des d’on podem gaudir de tota la cua multicolor de corredors que em segueixen.

Ens acostem fins al límits de la Tèrmica del Besòs, amb les imponents xemeneies de noranta metres com a testimonis, per a canviar immediatament el sentit de la marxa i conquerir el fabulós passeig marítim de Badalona. Aquest tram a primera línia de mar és meravellós. La platja que ens acompanya duu el nom de l’antic pont de descàrrega directa dels vaixells cisterna, avui dia custodiat per l’escultura més icònica de la ciutat, que ens adverteix de la proximitat a la popular fàbrica d’anís. L’avituallament del quilòmetre cinc, tot i l’olor hipnòtica de la fàbrica, no serà d’anís sinó d’aigua. El temps de pas, el que toca: 24’37’’.

L’antiga riera de Canyadó ens empeny a tots a l’altre costat de les vies. Ho faig a temps de creuar-me amb el primer classificat, al pas pels deu quilòmetres..., i comprovar que avui tampoc guanyo la cursa (m’he girat i he vist un temps parcial de 34 minuts!). El segment d’anada i tornada per la carretera de Mataró és etern (ens duu fins a Montgat), però ens permet la motivació extra d’anar saludant-animant-xafardejant els qui tenim davant (en l’anada) o darrera (en la tornada). El temps de pas als deu quilòmetres segueix en ordre: 49’17’’.

Ens endinsem a Badalona; les terrasses dels bars del carrer de Santa Madrona, en un matí tan assoleiat, són extremadament temptadores. Guanyem l’alçada perduda pel carrer de Sant Ignasi Loiola i resolem l’incòmode deambuleig badaloní abans d’encarar la llarguíssima recta final de dos quilòmetres fins a l’arribada. Els de quinze ja ho tenen fet, per tant, cap a la dreta; els que continuem, cap a l’esquerra. El pas, damunt l’estora de Championchip, ha estat de 1h13’46. Segueixo aplicadíssim al ritme de 5’ per quilòmetre.

Em queda una altra volta, idèntica a la que acabo de fer. Només em cal mantenir el ritme, vigilar els avituallaments i gaudir de nou al màxim. Em proveeixo d’un gel al quilòmetre vint, i em mantinc dins l’objectiu: 1h38’36’’ al quilòmetre vint, i 2h03’15’’ al vint-i-cinc... Això ja està: en l'últim tram he deixat la llebre dels 4’59’’ enrere per a estalviar-me, en l’avituallament final, el col·lapse de la nombrosa comitiva que li segueix el ritme. I s'ha acabat; temps final: 2h28’16’’, amb bones sensacions.

De nou, orgullós i satisfet d’haver participat a la Maratest; una cursa impecable i molt oportuna (enguany per a mi no té tanta transcendència...). El dia, avui esplèndid, també ha jugat a favor, així que no hi ha marge per a les lamentacions i menyspreus, sinó el contrari! Alguns tornem a Barcelona amb metro, ara que hem descobert aquesta línia lila... A les cames, el lògic cansament acumulat; i al cap un dubte, potser absurd: d’on prové el nom de Gorg, que fins s’ha merescut el nom d’una estació?