Barcelona, amb el permís de l’irreductible Mobile World
Congress (‘Mobile is everything’?), consolida formalment un altre dels certàmens
més lloables de la ciutat, el de la difusió de la cultura cervesera artesana d’arreu
del món. Quatre edicions del Barcelona Beer Festival avalen una trajectòria ascendent;
que nasqué el 2012 amb una magnífica prova pilot dins del deliciós Convent de
Sant Agustí. Aquella atrevida iniciativa ha crescut de valent, avançant amb pas
ferm, i certificaria que ja ha trobat el seu lloc òptim dins la ciutat. Repeteix, per aclamació popular, en un escenari brutal: a l’abric de les espectaculars naus gòtiques
de les Drassanes Reials de Barcelona, i sota la imponent supervisió de l’explorador
Cristòfor Colom i del colossal edifici que l’acompanya.
L’espectacular Sala Marqués de Comillas custodia el tresor,
poca broma: tres-centes seixanta-una cerveses artesanes repartides en més de cinquanta
tiradors rotatoris, a voluntat i caprici de consumidors i organitzadors. Per
això s’insisteix amb la tradicional pissarra i l’avís d’extinció i canvi de
barril amb la simbòlica campana a l’estil borsari. Cadascú pot, o no, haver-se
procurat una wishlist, una mena de carta als Reis que ajudi a aclarir el
panorama, que es preveu tèrbol després d’unes quantes consumicions...
Potser la cervesa inaugural és la que ens fa dubtar més, per allò de voler estrenar-se amb bon peu; és tot un privilegi d'altra banda, així que respectant els manuals més elementals començo amb una txeca força lleugera i sobradament coneguda, una Pilsner Urquell amb una particularitat excepcional: no està filtrada ni pasteuritzada! Es tracta, sens dubte, d'una edició limitada densa i pura, amb tot el llevat original.
Segueixo al continent europeu, i viatjo fins a Itàlia. Des de Milà, Birrificio Lambrate em tempta amb una porter fumada sublim i contundent. La negror i intensitat de la Imperial Ghisa tenyeix i escalfa definitivament l'ambient.
Tot i la procedència francesa d'Athos, Porthos i Aramis, le cervesera quebequesa Les Trois Mousquetaires creua l'Atlàntic amb una Baltic porter que ens mostra, amb el seu 10% d'alcohol, les prodigioses portes de l'infern.
Els nostres veïns portuguesos, des d'una petita localitat propera a Porto, ens empenyen despiatadament al costat fosc de la força de la mà d'una imperial stout, segons diu la guia, 'amb llavors de cacau brasiler, fermentada amb llevat de 'Cachaça', i envellida deu mesos en barrils de roure de Porto'. Una col·laboració valenta i sense complexos.
M'exigeixo, ara sí, una pausa abans del bis d'aquest vespre... Només m'entreté un singular tanc de cinc-cents litres de cervesa sense pasteuritzar Pilsner Urquell Tanková plantat a la terrassa del Festival. Un altre al·licient de l'edició d'enguany.
Enllaç a:
BARCELONA BEER FESTIVAL 2016 - 2a part
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada