17 de març de 2016

BARCELONA BREAKFAST RUN 2016

L'omnipresència d'Asics, que comparteix l'esponsorització principal de la Marató de Barcelona amb Zurich, proclama: 'Pas a pas, arribaràs allà on vulguis'. Els tentacles publicitaris dels patrocinadors s'escapen de la Fira del Corredor (batejada com a Expo Sports) per a escolar-se pels accessos i andanes de l'estació de metro de la plaça d'Espanya. No hi ha marxa enrere, l'ambientació publicitària ens empeny a la Fira, autèntic lloc de trobada, de distensió i escalfament, i de recollida de dorsals per als corredors.


Alguns, tot i donar l'esquena a la gran cita esportiva de la ciutat, ens hi acostem per a recollir el dorsal de la tradicional Breakfast Run, que es disputa el matí anterior a la Marató...


De passada examino els quasi dos-cents expositors apilotats al pavelló 8 de la Fira de Barcelona... on (sorpresa!) m'enlluerna l'estand de Menorca Esportiva, amb una inconfusible fita del Camí de Cavalls com a reclam, i el seu magnífic repertori exposat: l'Epic Trail 360º, la Compressport Trail CdC, i la Trail des Fars. Deures pendents...  


Altres estands formen part de l'àlbum de somnis i il·lusions personals... ni em plantejo acabar la col·lecció, però tampoc renuncio als cromos més preuats...



Dels 20.287 inscrits a la Marató de Barcelona, el 43% són estrangers; confio aixecaran el cap, més enllà de l'asfalt i la línia blava que els acompanyarà fins a la meta; la pel·lícula d’aquesta ciutat s'ha de veure, però també viure!, perquè enamora...





Es respira (als voltants de la Font Màgica de Montjuic): en menys de vint-i-quatre hores milers de corredors desafiaran la mítica distància de 42.195 metres. Nosaltres avui ens conformarem a recórrer els últims quatre quilòmetres dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 (‘els més brillants de la història’) en la festiva Breakfast Run que ens permetrà, a més de finalitzar la cursa dins del propi Estadi Olímpic, compartir l’esmorzar amb la resta de participants.



El breu circuit és d’allò més entretingut i inusual, tot i (ens asseguren) fidel a l’olímpic,..


El pas que ens facilita el passeig de Jean Forestier, habilitat entre el MNAC i la Font Màgica, ens delecta amb una fantàstica panoràmica de Barcelona i amb el punt quilomètric 39 (que ens recorda l’esperit del 92...); en el 40 deixem enrere el túnel d’escalada de la Foixarda i el complex d’Hípica que l’acompanya, mentre que en el 41 atacarem ja l’anella olímpica!


L’entrada a l’Estadi Olímpic (que podem reviure en cada edició de la Cursa d’El Corte Inglés...; sí, d’acord, també en cada Festa dels Súpers i als concerts de Coldplay) és emocionant, i ens trasllada a la prova que va tancar els Jocs Olímpics de Barcelona. En aquella ocasió els corredors coreans i japonesos van sorprendre al món, resseguint la costa del Maresme des de Mataró, resolent magistralment el fort desnivell final que avui transcrivim (l’hegemonia dels etíops i kenyans encara era escassa...).




Doncs bé, ja hem acabat la nostra particular ‘Marató’. Ens dediquem unes quantes fotos de rigor, en aquest meravellós escenari i enmig d’aquest ambient tant festiu, on sorprenen tantes procedències d’arreu del món... Tots compartim: ‘...life is better when we’re running!’.





El nom de la Cursa ho deixa ben clar... així que de nou als peus de la Font Màgica rematem aquesta cita amb un oportú esmorzar, a base d’aigua, cafès, fruita, torrades de pa i delicioses coques amb sucre...


Demà, això és el que perseguiran tots, un somni ben real, un premi de quaranta-dos quilòmetres (més els fabulosos cent noranta-cinc metres finals!) ple de sacrificis, patiments, constància, superació, il·lusió, emocions, somriures... com la vida mateixa.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada