Hi ha prodigis inexplicables, com 'es caramel·ler'. Martí i Arnau han anat procurant el miracle, regant les plantes i flors del balcó amb efecte, constància, i mètode: afegint a l'aigua unes cullerades de sucre. Insistir-hi durant tota la Quaresma garanteix una bona collita el diumenge de Rams.
El nostre 'jardí botànic' s'ha despertat ben carregat de caramels, sospesos alguns entre les branques, ajeguts altres damunt la terra... El nostre secret particular ha estat afegir mel i Cola Cao a l'aigua,.. això explicaria el muntet de Kinder Schoko-Bons amuntegat sota el gerani.
Al racó de la margarida hi han crescut uns caramels llargs, molt llargs, d'un vermell intens, i recoberts amb l'elegància d'un paper de color d'or. Es xuclen i es moldegen, però difícilment s'acaben... són de llarg recorregut i durada.
'Es Caramel·ler' és una tradició ben divertida i festiva, amb clara denominació menorquina. L'any vinent, al seu moment, repetirem amb altres additius insòlits... Algú haurà fet ja la provatura amb cafè?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada