12 d’abril de 2016

MONTMARTRE: 'le fabuleux destin...' (3)

Potser sigui el guió, o la música, o el tractament fotogràfic… Probablement l’actriu, Audrey Tatou, amb la seva mirada hipnòtica, el seu somriure suggerent, o la seva espontaneïtat tan ingènua com premeditada. Sens dubte els escenaris per on transcorre la història d’Amélie Poulain… Sigui com sigui, aquesta comèdia romàntica francesa ha rebut molt bona crítica i audiència, fins al punt de motivar rutes pels racons més representatius de la pel·lícula, la majoria al ja captivant barri parisenc de Montmartre.


Resoldré el meu entusiasme particular al mític Café des 2 Moulins, on treballava Amélie, autèntic santuari per a cinèfils. El local està ple de turistes, però ni rastre de la cambrera Gina o el client tenaç Joseph.



D’acord, evidències no en trobarem... però sí reconeixerem l’espai, fidel al cinematogràfic: l’estil i disposició de la barra, taules i cadires es manté. Han afegit a l’escenari alguns cartells i altres referències d’Amélie; també als lavabos!, on s’exposa el peculiar llum de nit ‘porquet amb paraigües’ i el divertit nan de jardí envoltat de selfies polaroid’ per Turquia o Nova York dins d’una singular vitrina.


L’enigmàtica i surrealista personalitat d’Amélie perseguia petits plaers distintius, com el de trencar amb la cullera el sucre caramel·litzat de la saborosa crème brulée. El ritual m’obliga a demanar-ne una, i a comprovar-ne l’efecte, per a constatar alhora que es tracta de la nostra inconfusible crema catalana.


Canviem de pel·lícula, per un moment... i ens traslladem al París bohemi de principis del segle passat. Al Boulevard de Clichy, enmig del barri vermell de Pigalle, ressalta el famós cabaret Moulin Rouge, on Ewan McGregor i Nicole Kidman perseguien, en aquell musical vertiginós, un amor impossible.


Dediquem una insòlita aturada al forn Le Grenier á Pain, per a comprar una baguette... que no és qualsevol cosa, sinó la millor de l’any 2015, segons el jurat d’especialistes que promouen el ‘Grand Prix de la Meilleure Baguette’. L’excel·lència del pa és un bé molt preuat a París... Poca broma, perquè el guanyador d’aquest peculiar concurs proveirà, durant tot un any, el palau presidencial de l’Elisi. 


El barri de Montmartre també acull, en un romàntic jardí annex a la Place des Abbesses, un punt de trobada per als enamorats, on l’amor s’expandeix damunt un mur de rajoles blaves: ‘Le mur des je t’aime’. T’estimo, escrit en més de tres cents idiomes. N’advertim alguns, també el català, però no el menorquí... encara que això té fàcil solució!


Tornem a fer zàping cinematogràfic, per a recuperar el fil d’Amélie Poulain. L’estació d’Abbesses és una protagonista essencial del film, ja que permet l’encontre fortuït de dues ànimes bessones: Amélie i Nino.


La Basilique du Sacré-Coeur és el far del barri de Montmartre. Hi accedim amb l’històric funicular del 1900 per a estalviar-nos la inoportuna escalinata, en vigílies d’una Marató. Llàstima de Martí i Arnau, perquè en aquest preciós carroussel (on Amélie inicià el joc per a retornar l’àlbum de fotos a Nino) muntarien amb molt de gust.



D’acord, no són les millors vistes de París (no, des d’aquí no es veu la Torre Eiffel...), però igualment són impressionants. Ens convé no badar en excés: quan molts aprofiten els miradors i les escales per a la contemplació i el ‘botellón’, altres aprofiten les distraccions per a actuar sigil·losament...


L’epicentre de la bohèmia parisenca es troba en l’emblemàtica Place du Tertre, on es concentren nombrosos retratistes i pintors. No hi queda un pam lliure, quan hi afegim les terrasses dels bars i restaurants que assetgen la plaça. L’ambient és deliciós, i el preu de les consumicions inoblidable...


Rematem la nostra particular ruta Amélie davant la fruiteria ‘Au Marché de la Butte’. L’actual propietari encara manté la placa ‘Maison Collignon’ que es va penjar durant el rodatge damunt del famós local, on Amélie s’abastia de fruites i verdures. No he tingut ocasió d’enfonsar furtivament les mans dins del sac de llegums, com ella es delectava...


El llegir no ens ha de fer perdre l'escriure... així que convindrem una crêperie per a sopar. Brocéliande, amb el seu deliciós assortit de galettes i crepes bretonnes, és una tria perfecta! 'Bon appetit'!


Enllaç a:

PARÍS: l'excusa perfecta! (1)




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada