Resoldré el meu entusiasme particular al mític Café des 2 Moulins, on treballava Amélie, autèntic santuari per a cinèfils. El local està ple de turistes, però ni rastre de la cambrera Gina o el client tenaç Joseph.
D’acord, evidències no en
trobarem... però sí reconeixerem l’espai, fidel al cinematogràfic: l’estil i
disposició de la barra, taules i cadires es manté. Han afegit a l’escenari
alguns cartells i altres referències d’Amélie; també als lavabos!, on s’exposa el peculiar llum de nit ‘porquet amb paraigües’ i el divertit nan de jardí
envoltat de selfies ‘polaroid’ per Turquia o Nova York dins d’una singular
vitrina.
L’enigmàtica i surrealista personalitat d’Amélie perseguia petits plaers distintius, com el de trencar amb la cullera el sucre caramel·litzat de la saborosa crème brulée. El ritual m’obliga a demanar-ne una, i a comprovar-ne l’efecte, per a constatar alhora que es tracta de la nostra inconfusible crema catalana.
Canviem de pel·lícula, per un
moment... i ens traslladem al París bohemi de principis del segle passat. Al
Boulevard de Clichy, enmig del barri vermell de Pigalle, ressalta el famós
cabaret Moulin Rouge, on Ewan McGregor i Nicole Kidman perseguien, en aquell
musical vertiginós, un amor impossible.
Dediquem una insòlita aturada
al forn Le Grenier á Pain, per a comprar una baguette... que no és qualsevol
cosa, sinó la millor de l’any 2015, segons el jurat d’especialistes que
promouen el ‘Grand Prix de la Meilleure Baguette’. L’excel·lència del pa és un
bé molt preuat a París... Poca broma, perquè el guanyador d’aquest peculiar
concurs proveirà, durant tot un any, el palau presidencial de l’Elisi.
El barri de Montmartre també acull,
en un romàntic jardí annex a la Place des Abbesses, un punt de trobada per als
enamorats, on l’amor s’expandeix damunt un mur de rajoles blaves: ‘Le mur des
je t’aime’. T’estimo, escrit en més de tres cents idiomes. N’advertim alguns,
també el català, però no el menorquí... encara que això té fàcil solució!
Tornem a fer zàping
cinematogràfic, per a recuperar el fil d’Amélie Poulain. L’estació d’Abbesses és
una protagonista essencial del film, ja que permet l’encontre fortuït de dues
ànimes bessones: Amélie i Nino.
La Basilique du Sacré-Coeur és
el far del barri de Montmartre. Hi accedim amb l’històric funicular del 1900
per a estalviar-nos la inoportuna escalinata, en vigílies d’una Marató. Llàstima
de Martí i Arnau, perquè en aquest preciós carroussel (on Amélie inicià el joc
per a retornar l’àlbum de fotos a Nino) muntarien amb molt de gust.
D’acord, no són les millors
vistes de París (no, des d’aquí no es veu la Torre Eiffel...), però igualment són
impressionants. Ens convé no badar en excés: quan molts aprofiten els miradors
i les escales per a la contemplació i el ‘botellón’, altres aprofiten les
distraccions per a actuar sigil·losament...
L’epicentre de la bohèmia
parisenca es troba en l’emblemàtica Place du Tertre, on es concentren nombrosos
retratistes i pintors. No hi queda un pam lliure, quan hi afegim les terrasses
dels bars i restaurants que assetgen la plaça. L’ambient és deliciós, i el preu
de les consumicions inoblidable...
Rematem la nostra particular ruta Amélie davant la fruiteria ‘Au Marché de la Butte’. L’actual propietari encara manté la placa ‘Maison Collignon’ que es va penjar durant el rodatge damunt del famós local, on Amélie s’abastia de fruites i verdures. No he tingut ocasió d’enfonsar furtivament les mans dins del sac de llegums, com ella es delectava...
El llegir no ens ha de fer perdre l'escriure... així que convindrem una crêperie per a sopar. Brocéliande, amb el seu deliciós assortit de galettes i crepes bretonnes, és una tria perfecta! 'Bon appetit'!
Enllaç a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada