19 de maig de 2016

7a CURSA PEL COR DE LA FAGEDA - 14/05/16 - 1h25'07''

Una comarca, només una!, és capaç de fer trontollar l’idil·li incondicional que mantenim amb el Ripollès. Hi ha excel·lències més enllà de les Valls de Ribes i Camprodon..., no massa lluny, a la comarca veïna: a la Garrotxa! La pirinenca Vall d’en Bas, diguem-ho clar, amb la seva sorprenent amplitud i paisatge, ens té també el cor robat!, i la zona volcànica de la Garrotxa, a dues passes de la Vall, hi afegeix encara altres ingredients màgics i captivadors.


Perseguim l’afer sense objeccions, amb la setena Cursa pel Cor de la Fageda com a excusa; li vaig perdre l’ocasió l’any passat, per malaurades circumstàncies, però enguany se m’hi afegeixen Martí i Arnau en les variants infantils.


Aterrem al Càmping La Fageda, per a inspeccionar el centre d’operacions i de comandament de la Cursa i, de passada, recollir els dorsals... Aquestes maniobres provoquen una regressió inequívoca en el temps, deu anys enrere:

Càmping La Fageda (oct.2007): bateig en globus per La Garrotxa
A les quatre de la tarda es preveuen les curses infantils, per això els nostres menuts dorsals ja escalfen motors damunt la gespa. La categoria d’en Martí (pre-benjamins) completa una volta sencera dins el propi recinte del càmping, mentre la de n’Arnau (‘caganius’) en fa només mitja.




Nervis ‘abans’, esforç ‘durant’, i satisfacció i medalles ‘després’. Sembla que l’organització ho té tot calculat, perquè a les curses infantils li segueixen dos minuts de marge (per a l'auxili i escapatòria) abans l’envestida d’un contundent ruixat, diabòlic i intractable, que ho acabarà condicionant tot, en negatiu...


Malgrat el xàfec no detecto cap insinuació d’abandó, així que resisteixo perplex i resignat a la línia de sortida. L’espera i el compte enrere, sota un insuportable aiguat, suposen un episodi memorable, insòlit, desconcertant i surrealista.


Em procuro un bon lloc a la sortida, i m’imposo un bon ritme en els primer tram, preveient les inevitables cues en filera que es dibuixaran en l’ascens implacable al Volcà Puig de la Costa, cap al quilòmetre cinc...


El segment d’inici pel cor de la Fageda d’en Jordà és impressionant. És excepcional córrer per aquest meravellós bosc de faigs, damunt la colada de lava procedent del volcà del Croscat. No triguem a creuar, completament xops, la popular cooperativa de iogurts i productes làctics de La Fageda; i fins les vaques i vedells, a resguard dins la granja, ens observen amb total incredulitat i misericòrdia.


En ple suplici d’aigua i fang arriba l’hora de coronar el volcà Puig de la Costa, en despietada escalada entre arbres, per a davallar immediatament i agafar impuls de cara a l’ascens al concorregut volcà de Santa Margarida, de nou per una pista malèfica fins als set-cents seixanta-nou metres d’alçada.


De reüll distingeixo el prat que reposa a la boca del cràter... però el circuit de la Cursa no ens duu fins a l’ermita romànica de Santa Margarida, al centre del volcà, sinó cap al peculiar volcà veí del Croscat.



Al pas pel volcà que esculpí l’actual Fageda d’en Jordà la Cursa es torna més dòcil. No obstant, els camins enfangats compliquen la lleugeresa d’aquest tram final (bambes, mitjons i cames ja són un lamentable estucat de color fang...). El volcà del Puig Astrol acomiada aquesta fantàstica cursa passada per aigua. Només una última empenta em separa de la línia d’arribada: cal vigilar amb la baixada final, no relliscarem ara que hi falta tant poc... Un salt des del marge d’un camí (força criticat per la majoria de corredors) permet una recta final sobre gespa perfecta: creuant la línia de meta amb els meus fills!





Martí i Arnau, durant la meva quasi hora i mitja de Cursa, s’han entretingut amb un taller de marietes de cartró, i ara recollim un avituallament mai vist, extraordinàriament generós: botifarra, fesols de Santa Pau, fuet, patates farcides, aigua i vi! Mira per on, ja tenim el sopar d’aquest vespre a punt... Abans de la dutxa ineludible a l’apartament (avui més que mai...), s’imposa una estona d’inflables ara que ja no estan mullats...



Dedico un reconeixement final a l'organització de la Cursa, impecable, voluntariosa i propera, així com als nombrosos voluntaris en remull, que eviten qualsevol confusió en el recorregut i ofereixen indicacions i ànims, com el 'minut i resultat' del Granada-Barça, que anuncia un 'hat-trick' de Luís Suárez i assegura la vint-i-quatrena Lliga als culés! 


Martí i Arnau ho celebren al càmping amb l'uniforme blau i grana i jo a l'apartament amb una pale ale artesana rossa, maltosa i cítrica... quasi tan deliciosa com la inoblidable Cursa pel Cor de la Fageda.

   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada