10 de maig de 2016

CURSA DIAGONAL DIR-GUÀRDIA URBANA - 8/05/16 - sc.

Quan la meteorologia passa per davant de la cursa, malament... Aquest cap de setmana, malauradament, s’ha instal·lat damunt nostra una pluja inoportuna, tant lleugera com persistent, que li ha robat força protagonisme a la quarta edició de la Cursa DIR Diagonal, que esbudella sense compassió la ciutat de Barcelona en dos, de punta a punta.



La versió Kids ens aplega el dissabte al parc de Piscines i Esports, aprofitant la immillorable i cèntrica ubicació d’una sucursal DIR, espònsor intractable que s’ha fet amb el nom de la cursa... En aquest matinal passat per aigua, la categoria Minis permetrà la participació de Martí i Arnau, que resoldran una distància de quatre-cents metres dins d’aquesta hectàrea verda del barri de Sant Gervasi.



L’aigua desllueix el campament infantil i la resta de preparatius de les Curses Kids. S’agraeix que l’speaker intenti encobrir el panorama, i que una nodrida legió de voluntaris reparteixi globus entre els menuts.


Passat el migdia arriba el torn d’en Martí, que arrenca a córrer amb energia i amb el millor somriure, malgrat el risc de patinar a causa de l’aigua. El circuit se li fa una mica llarg i afluixa, sense deixar de córrer... per a creuar orgullós la línia de meta i recollir la merescuda medalla.



  
Amb n’Arnau no hi ha massa marge: tot són nervis i plors abans de la botzina d’inici. Malgrat això, hem arrencat corrent els primers trenta o quaranta metres, per a emparar-se als braços del papa fins quasi la recta final, on ha reviscolat. 

  

S'han penjat al coll ben orgullosos, ara sí, la medalla de finishers. L'Arnau recupera el bon humor, sobretot quan en l'avituallament final el conviden a un gelat.



L'endemà, diumenge, quasi nou mil ànimes desafien un matí plujós per a ocupar els set carrils de l'avinguda Diagonal. Ens concentrem davant dels jardins del Palau Reial de Pedralbes, tot i la simpatia que es guanyen les valuoses viseres de les facultats de física i química. Som una tribu urbana ben peculiar: paguem per córrer mentre plou. Malgrat això, l'ocupació esportiva (i pacífica) d'aquesta avinguda fonamental és fantàstica, i justifiquen els probables constipats d'aquesta onada groga que persegueix un dels circuits més favorables i rectilinis possible.



D’acord, les comparacions són odioses, però he sofert un flaix colpidor: els instants previs a l’inici de la Marató de París, enmig dels Camps Elisis. Avui l’entorn no és tan exclusiu ni popular, i la cursa és víctima d’un guió inalterable, a estones monòton: sempre recte, tal i com ho va preveure l'urbanista Cerdà en el seu controvertit Pla barceloní, fins a completar els deu quilòmetres que ens separen del Parc del Fòrum.


La pluja és constant tot i compassiva amb els corredors. L'amplada de l'avinguda permet una circulació fluïda des de l'inici: ni estretors, ni girs sobtats, només la plaça de Francesc Macià, la del Cinc d’Oros (polèmicament rebatejada en detriment de l’ex-monarca Borbó) i la de Verdaguer com a únics destorbs. L’anell de confluència de la plaça de les Glòries suposen un punt d’inflexió en aquest serè monòleg cap al mar. La seva remodelació perpètua ens imposa un dribbling d’incursió a la fulgurant i estratègica àrea del 22@ fins a recuperar el traç de la Diagonal. Resseguim, pràcticament fins a la línia de meta, la línia blava de la Marató de Barcelona (uns tres quilòmetres, ‘el mur’ inclòs...), mentre ens fusionem amb participants que han optat per l’opció 5km. Creuem l’arc d’arribada, i comprovem al cronòmetre les bondats d’una cursa amb desnivell negatiu: 53’48’’.


Xops, del primer corredor a l’últim. Molts segueixen corrent fins al guarda-roba on s’amunteguen bosses i motxilles amb roba seca. Un cap de setmana ben descafeïnat, que hem remuntat a empentes... Supliquem per una millora immediata que ens permeti gaudir el proper dissabte de les curses familiars pel cor de La Fageda i de la zona volcànica de La Garrotxa!

Enllaç a:

2a CURSA DIR GUÀRDIA URBANA - 11/05/14 - sc.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada