3 de juny de 2016

FAMILY RUN 2016

L’any 2003, durant la remodelació del nou edifici del museu Cosmocaixa de Barcelona, una gavina es va passejar pel paviment tendre d’aquell paviment inaugural i les seves petjades es mantenen encara avui com a testimoni per als paleontòlegs del futur. Aquest és només un ínfim detall (adverteixo que costa molt de trobar) d’aquest impressionant espai dedicat a la ciència: més de trenta mil metres quadrats reservats a la divulgació científica! Avui, la gran plaça pública de la Ciència, tan propera a Collserola, serveix també d’escenari i plataforma al Supercapdesetmana vinculat a les Supercurses del Family Run de Barcelona.


M’hi acosto dissabte amb bici, per a recollir els quatre dorsals, deixant enrere l’exquisida avinguda del Tibidabo, plena d’ingredients fascinants al més pur estil parisenc: a l’encant natural del Tramvia Blau l’acompanyen delicioses mansions modernistes i magnífics jardins romàntics. Enmig d’aquest somni esplendorós, submergit en el museu, s’amaga el Bosc Inundat, emergeix l’esfera del Planetari i s’enlairen els globus blaus de la Fira del Corredor.



Diumenge, no hi ha sintonia més insòlita i infantil en la prèvia d’una cursa: Fluski, Pati Pla, Lila, i demés personatges de la Família Súper3 es reparteixen els hits de l’àlbum Arkandú, que tantes vegades hem cantat i ballat per casa i que avui, enmig del passeig de Pujades, recitem amb més discreció i mesura.



D’inici és el torn dels ‘no tant petits’, diguem-ho així: papes, mames, però també avis, àvies, i resta d’adults inscrits. Un recorregut festiu per l’interior del parc de la Ciutadella, resseguint la cascada monumental, el Mamut, el llac artificial, el Parlament de Catalunya, i l’estàtua del general Prim, fins a completar un recorregut de cinc quilòmetres.





L’al·licient ha estat anar-nos trobant, per sorpresa, en Martí i Arnau amagats en diversos punts del recorregut. Una diversió afegida a l’estímul de la pròpia cursa, que anem resolent amb persecucions i encaixades de mans...


El Family Run, pròpiament, comença ara, i s’organitza per distàncies segons categories d’edat: des del quilòmetre i mig reservat per als nens i nenes d’entre 11 i 14 anys, als quatre-cents metres per al Martí i l’Arnau (amb acompanyament i suport de la família!). Mentrestant, al supervillage comença la superfesta... on ens hi entretenim amb molt de gust fins que ens arribi l’hora.




I l’hora arriba! Sota l’arc de sortida, ben excitats i nerviosos, amb la cançó més popular i oportuna: ‘Tots som súpers, tots som grans, siguem petits o gegants; tots som tan originals, no hi trobareu pas dos d’iguals...’.


Som-hi! A córrer! En Martí ens estira i l’Arnau s’hi dedica i s’esforça a fons, perquè hem de creuar la meta junts: sota un arc d’arribada ben imponent, l’Arc del Triomf! Avui tots guanyem, així que acordem ritmes, i ens ho passem genial, enmig d’un ambient fantàstic; aquests són els valors de l’esport que ens agraden!


Aigua, poma i... medalla per a tots els participants, del primer a l’últim! Una cursa molt divertida i engrescadora, i cent per cent familiar!




La millor cloenda es troba al fons del Parc, ben a prop de l’enigmàtica dama amb paraigües, tot un emblema de Barcelona des de l’Exposició Universal de 1888, dins del zoo. Per enèsima vegada saludem els guacamais de l’aviari, els dragons de Komodo, l’orangutà de Borneo, o el rinoceront Pedro (de veritat, no m’invento el nom...).



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada