22 de juny de 2016

SURVIVAL RUN COLLSEROLA - 18/06/16

Mai ha estat tant precisa, senzilla i inútil la crònica d'una cursa, quan ni relata més enllà de la línia de sortida. Al despropòsit del Girona, en la seva aspiració històrica (i frustrada) d'ascens a la primera divisió, se li afegeix l'infortuni d'una descomunal tempesta elèctrica durant la prèvia de la Survival Run Collserola.



Hem viscut, atrinxerats sota la visera del camp d'esports de Ciutat Meridiana, el diluvi universal. La tempesta perfecta, sobradament anunciada, ha provocat una suspensió inevitable (si no fos per un canvi radical del cel pocs minuts abans de l'inici previst...) i un conflicte de bàndols entre organitzadors, corredors disposats a 'sobreviure' malgrat les condicions i altres participants que per fi respiren tranquils.



El nostre equip Ziaboga (en referència al lloable restaurant que precedí al cor de Pasai Donibane la BSS de l'any passat) agrupa versions desiguals i, en un embat de coratge i inconsciència, es lliura dins l'autocar que ens duu fins a la zona de sortida de Sant Just Desvern... però, un cop asseguts i acomodats, s'anul·la definitivament l'aventura. Potser s'aplaci o potser es tornin els diners... qui sap? Ho discutim en un bar i ens acomiadem amb nous reptes i propòsits, sota un Sol magnífic i meravellós. El menda s'exposa de nou, per a tornar a casa, al misteri de la desconeguda línia 11 de metro... o potser l'he somiada?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada