Per bé i per mal, hi ha camins indefugibles, però també n'hi ha que perseguim i provoquem a consciència, com la nostra incursió anual a la cercavila de gegants i capgrossos del Poble-Sec, amb motiu de la Festa Major del barri.
D’acord que és un barri que no ve de pas, però és una aposta guanyadora perdre’s pels seus carrerons, encara que sigui empaitant a les colles geganteres convidades cada juliol.
Els amfitrions del Poble-Sec (la Rosa, l’Armand i el Quimet) obren la comitiva i, a més de nosaltres, els segueixen els de la Barceloneta, els del Poble Espanyol, o els de Cerdanyola del Vallès, entre molts altres...
Els acompanyem fins al carrer Blai, que hipoteca part dels seus encants a l’abusiva renglera de bars de disseny que lluiten colze a colze per un pam de terrassa; ‘la petita Rambla del Poble-Sec’...
Ens desviem del seguici en direcció al popular Molino del Paral·lel. En aquesta plaça, de la Bella Dorita, s’instal·la habitualment la fira infantil... i precisament aquí hi ha l’últim peatge abans d’anar a sopar. Martí i Arnau salten damunt dels llits elàstics, mentre les aspes vermelles de l’emblemàtic edifici giren pausadament potser reclamant algun comprador amb una bona oferta sota el braç...
Per fi, amb reserva feta, ens endinsem de nou al barri, carrer de la Concòrdia amunt. Les bótes de vi de la famosa Taverna Can Margarit ens donen la benvinguda! A triar, sense limitacions: Falset negre dolç, Corbera negre sec, Penedès blanc sec, o Gandesa blanc sec.
Ben somrients entrem al menjador, a l’hora pactada, i sopem de meravella... de carta breu però fascinant: l’especialitat del conill ‘a la jumillana’ fregit amb all i ceba és obligat! I des d’aquí ens escapem ben satisfets fins a l’encantadora plaça veïna del Sortidor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada