Erratzu ens rep amb una serenitat extrema, un ritme pausat i una naturalitat encisadora. Semblaria que el temps s’alenteix, però les campanes de l’església són implacables i interrompen puntualment una tranquil·litat a estones desconcertant... suggerint-nos delicadament que explorem a fons la Vall. El riu Baztán, ben jove al seu pas per Erratzu, travessa Navarra i Guipúscua, per a acabar morint a França com a Bidasoa.
Malgrat la proximitat al Pirineu les altes temperatures de principis de setembre ens han empès a la piscina… incomprensiblement gèlida, quasi insuportable… Però sembla que la la naturalesa d’aquesta regió (i de la que s’estén cantàbric enllà) és força més resistent i insensible que la nostra, per això resolem la situació amb coratge i bon humor…
Als vespres, millor de fosc, ja tinc els amagatalls triats i les pistes redactades… En Martí i n’Arnau (i la mama també…) hauran de trobar els llapis amagats, amb l'ajuda de llanternes, i escorcollar racons ben enginyosos… Acabat el joc, ben cansats i satisfets: ‘pijama i cap al llit’, demà més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada