16 de setembre de 2016

ERRATZU, el nostre deliciós fortí!

Encantats amb la nostra caseta de fusta, que ens acull als afores del poble d’Erratzu... enmig d’un fantàstic bosc i a prop d’una generosa esplanada on juguem plàcidament amb pedres, fulles i branques..., preparant circuits, inventant gimcanes, o planejant jocs de nit...



Erratzu ens rep amb una serenitat extrema, un ritme pausat i una naturalitat encisadora. Semblaria que el temps s’alenteix, però les campanes de l’església són implacables i interrompen puntualment una tranquil·litat a estones desconcertant... suggerint-nos delicadament que explorem a fons la Vall. El riu Baztán, ben jove al seu pas per Erratzu, travessa Navarra i Guipúscua, per a acabar morint a França com a Bidasoa.




Malgrat la proximitat al Pirineu les altes temperatures de principis de setembre ens han empès a la piscina… incomprensiblement gèlida, quasi insuportable… Però sembla que la la naturalesa d’aquesta regió (i de la que s’estén cantàbric enllà) és força més resistent i insensible que la nostra, per això resolem la situació amb coratge i bon humor…



Als vespres, millor de fosc, ja tinc els amagatalls triats i les pistes redactades… En Martí i n’Arnau (i la mama també…) hauran de trobar els llapis amagats, amb l'ajuda de llanternes, i escorcollar racons ben enginyosos… Acabat el joc, ben cansats i satisfets: ‘pijama i cap al llit’, demà més!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada