Encaixat entre ports i valls veïnes, a les portes del Pirineu atlàntic, ens atrau l’embruix fascinant de la Vall del Baztán. Potser captivats per la intrigant trilogia que Dolores Redondo va concebre en aquest inquietant escenari, o potser convençuts per la fruïció dels qui ja s’ho coneixen, ens decidim a explorar aquesta Vall, on ens hi atansem des del mirador de Baztán, una balconada apassionant que ens delecta amb un aperitiu superb del que ens espera...
Elizondo, com a centre geogràfic i neuràlgic de la Vall, es reconeix capital; dividida pel riu Baztán i farcida de cases senyorials i palaus aixecats amb les fortunes dels qui segles enrere emigraren a Amèrica.... com el creador de la cervesa mexicana Coronita, nascut a Elizondo, qui fou tant generós en les donacions en favor de la rehabilitació del poble que se li permeté el dibuix d’una espiga de blat com a enginyosa publicitat en la vidriera de l’església del Santiago... per cert traslladada i reedificada pedra a pedra a causa dels desperfectes que patí en el tràgic desbordament del riu del 1913.
La ruta Xacobea, vés per on, també transcorre pels seus carrers empedrats, a l’abric d’una arquitectura local inconfusible, esquitxada amb nombrosos escuts heràldics blancs-i-negres, i obliga el pas davant la imponent façana de l’Ajuntament, que dissimula una pedra ben curiosa: ‘(...) frente al edificio, en la parte inferior izquierda de la fachada, una piedra llamada Botil harri que servía para el juego de la pelota (...)’ [pg.102 de ‘El guardián invisible’]
Fins a tres ponts creuen el riu per a mostrar la bellesa d’uns marges idíl·lics, enguany assedegats per l’escassetat d’aigua. Martí i Arnau estarien aquí tot el dia, llençant pedres i empaitant granotetes... però nosaltres pretenem les delícies de la famosa pastisseria Malkorra per a degustar el popular txantxigorri...
Enllaç a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada