La plaça del Mar és el centre neuràlgic de la cursa, just davant la porta de l’històric Club Natació Atlètic Barceloneta, integrada a la magnífica platja de Sant Sebastià, que exposa amb orgull l’Hotel W com a icona inconfusible de l’actual skyline de Barcelona.
Dediquem uns quants estiraments abans del tret de sortida... i accedim als calaixos respectius. Potser avui trinxaré definitivament les bambes que vaig ‘passejar’ pels carrers de Berlín tres setmanes enrere... tot i l’agonia en aquell acte memorable de servei encara em reserven una sorpresa majúscula en aquest darrer alè...
L’aventura d’avui, ja que encara no m’he espolsat l’eufòria i ressaca berlinesa, és perseguir la llebre dels 40’, una insensatesa més pròpia d’un principiant... La llebre arrenca darrera meu i me n’oblido, per això estic volant en el tram inicial per Joan de Borbó i passeig de Colom... Dels vaixells i iots de luxe que s’exposen al Saló Nàutic del Port Vell als trànsit ferroviari de l’Estació de França... fins que resseguim el parc de la Ciutadella i el passeig de Lluís Companys per a fer-li un túnel sensacional a l’Arc del Triomf.
Atenció al pas pel quilòmetre cinc: 19’57’’!!! Un parcial ‘apustuflant’, malgrat comprovo com la llebre que em persegueix quasi em trepitja ja els peus. En la transició cap al passeig de Circumval·lació em creuo amb la Lluïsa i (això no ho sabré fins dilluns) amb la mestra d’anglès d’en Martí a La Salle! Tant se val resseguir el perímetre del zoo, aquest tram és monòton i avorrit, i odiós quan m’avança despiatadament la llebre dels 40’. El pitjor és que no hi ha remei ni persecució possible, la llebre s'escapa... inevitablement. El magnífic gegant de vidre de Gas Natural (el de la papallona que diria en Martí) és el punt de referència des d’on abocar-nos per fi al passeig Marítim.
És just un curt anar (direcció Besòs) i venir fins a lliscar definitivament arran de platja fins a la plaça del Mar, on m’espera la millor afició possible. Aix, em sap greu, avui no compensaré Martí ni Arnau amb una petita pausa plena de petons, tant convençut com estic a millorar aquells quaranta-dos minuts gloriosos de fa dos anys...
Finalment creuo la línia de meta (uuups..., algú ensopega molt a prop meu) amb un temps de 40’40’’; sublim millor marca personal, gens premeditada. Així, d’imprevist, he anat resolent parcials espaterrants, malgrat la segona meitat de cursa ha estat 46'' més lenta que la primera...
M'afegeixo a l'afició per a animar el pas de la Lluïsa en aquesta magnífica recta final... i per aquí arriba, ben satisfeta, amb un meritori temps final de 54'24''!!
En Miki, ai en Miki..., ha gaudit molt la Cursa i ha recuperat bones sensacions, però s'ha deixat el xip a casa... Llàstima enguany no compartim la 'nostra' Behovia...
La comitiva, aprofitant aquest matí d'octubre tant esplendorós, es permet un vermut-aperitiu a la terrassa privilegiada del Museu d'Història de Catalunya. Un mirador excepcional, que ens ofereix una panoràmica impressionant!
I sí, aquestes bambes blaves, amb la seva brillantíssima trajectòria recent, s'han guanyat tots els elogis i, merescudament, el repòs etern...; descansin en pau.
Enllaç a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada