cinc cèntims: CHRISTIANIA - Green Light District

En aquest viatge a Dinamarca, amb escapada a Suècia… encara hi falta la desconcertant incursió a Christiania. Alguns diuen que només es tracta d’un barri hippie de Copenhague, mentre altres asseguren que és una comunitat independent que ni pertany a la Unió Europea… Potser el millor és referir-nos a ‘un petit Estat dins Copenhague’, a un assentament anarquista semilegal en règim d’ocupació lliure en el cor de la capital danesa.

Tot i la desconfiança i recel d’aquest green light district (on es permet el consum i la venda de marihuana i haixix…), ens pot la curiositat; mantenint rigorosament el seu insòlit codi intern de conducta: ‘diverteix-te, no corris, i prohibit fer fotos’. La resta, paranoia lliure!

Molt a prop d’aquesta comuna, mentre creuem l’illa artificial de Christianhavn, ens afanyem a visitar la Vor Frelsers Kirke, una preciosa església que crida molt l’atenció per l’agulla en espiral damunt del campanar, que remuntaré obstinat en solitari per l’escala exterior de caragol, malgrat el vent, l’ofec, i la sensació d’inseguretat.

D’acord, en el punt més alt, just als peus de l’escultura Mannen, les panoràmiques són espectaculars… però convindria assegurar més i millor la barana i controlar l’afluència i el trànsit de visitants (i nens!) que pretenen pujar o baixar… Una senzilla advertència a peu de carrer seria suficient... i estalviaria angoixes i decepcions innecessàries.

Ben entretinguts amb la tortuosa aventura pel campanar ens escolem definitivament per una entrada lateral a Christiania. En aquest laberint de camins seguim, expectants, el sentit de la marxa més raonable, enmig de grafits monumentals i edificis mig abandonats, fins a topar amb el que sembla el carrer principal... Per aquí es mou la concurrència i s’amunteguen algunes botigues alternatives i food trucks esgavellats amb tenebrosos ‘tallers d’artesans’ i altres espais de cultura d’activitat incerta.

Perseguim el Mercat de Nadal, instal·lat en una immensa nau (testimoni de l’anterior campament militar abandonat a finals dels seixanta), i circulem entre els estands neo-hippies lliures d’impostos... Només ens aturem davant el distribuïdor de cervesa ecològica de producció local per a degustar la Christiania Thy pilsner!

Abandonem aquesta ‘terra de ningú’ amb la impressió que tant a prop estem del caos com de l’harmonia i naturalitat de l’espècie humana. Un experiment social espontani, permès i controlat pel govern danès, definitivament convertit en atractiu turístic. Creuar la porta d’entrada és, tal i com s’adverteix als visitants, tornar a la Unió Europea...: 'you are now entering the EU', si bé no hi ha cap rastre de frontera ni de control duaner. Christiania: una realitat paral·lela, un plantejament existencialista alternatiu...