20 de gener de 2017

Matí a... SUÈCIA!!

Mira per on...: avui ens despertem a Dinamarca i esmorzarem a Suècia! Aquest enginy és possible gràcies a la connexió amb tren que permet l’impressionant pont túnel d’Öresund. Aquesta infraestructura colossal agermana Copenhague amb Malmo en tres seccions: un túnel en la costa danesa (per a garantir l’aeronavegabilitat de la zona, tant la marítima com la del proper aeroport de Kastrup), una illa artificial que permet l’emersió o immersió (segons el sentit de la marxa...) de les dues línies de tren i dels quatre carrils per als cotxes i un tercer tram de pont fins a l’àrea metropolitana de la ciutat sueca. Setze quilòmetres en total (molt lluny dels cinquanta de l’Eurotúnel) permeten el trànsit d’un país a l’altre en quinze minuts per carretera o poc més de trenta amb tren.


Matinem de valent i ens abriguem tant com podem per a resoldre els deu minuts que ens separen caminant de l’estació central de Copenhague (Kobenhavn). Per quasi dues-centes corones daneses l’anada i tornada, uns vint-i-cinc euros per persona (els menors acompanyats no paguen!), ens escapem amb tren cap a Suècia. Atenció al transbordament a l’estació de l’aeroport internacional de Copenhague on ens reclamen els documents vigents d’identitat com a control fronterer.



En pocs minuts, i sense preveure-ho, emergim de l’interior del túnel, sortim a l'exterior, i recorrem els quatre quilòmetres de l’illa artificial de Peberholm fins a, finalment, trobar-nos suspesos damunt del pont impressionant d’Oresund, gaudint de les vistes marítimes de l'Estret de Drodgen, a banda i banda, i del perfil de la costa sueca acostant-se.


No sabem en quin punt exacte hem creuat la frontera (el litigi potser encara és viu des de la popular sèrie policíaca Bron, en suec, Broen, en danès...) però ja estem ancorats en l’estació central de Malmo. De nou enmig d’un eixam d’ànimes que van i venen, fins que traiem el cap en la intempèrie sueca.


Malmo és la tercera ciutat més gran de Suècia, així que rebaixem les nostres pretensions turístiques i pactem limitar-nos al nucli més cèntric de la ciutat. D’inici ens refugiem en una cafeteria amb fabuloses vistes a la plaça d'Stortorget, on s'aixeca l'Ajuntament. A Suècia el cafè es mereix una pausa...; la paraula 'fika', intraduïble, es refereix a l'hàbit de gaudir d'un instant de desconnexió, un ritus cultural lligat al dia a dia, i que els proporciona felicitat, els permet ser més productius i, alhora, desestressar-se. Ens convé provar-ho, com diuen els suecs: 'coffee is always a good idea'.


Des d'aquest magnífic racó gaudeixo d'un esmorzar revitalitzant mentre espero inútilment que el fil musical doni entrada a alguna cançó dels grups Abba o Roxette.



Es respira una gran qualitat de vida, més enllà dels estereotips suecs: ni tots són alts, ni rossos, ni depresius, ni insensibles, ni discrets i reservats... hi ha de tot... com una divertida escultura en bronze, al carrer peatonal de Södergatan: l'Orquestra Optimista (Optimistorkestern)...


Molt a prop hi ha l'atractivíssima placeta Lilla Torg, plena de casetes baixes amb entramats de fusta i exquisits patis interiors. 

 

La plaça Gustav Adolfs Torg serveix d'enllaç als carrers peatonals més comercials de la ciutat, i desplega l'ambient més nadalenc amb el Mercat de Södertull i altres atraccions irresistibles...





Reconeixem de lluny el curiós gratacel Turning Torso, obra d'en Calatrava, i renunciem tafanejar el vell port industrial, la platja de Ribersborg, i els lloats parcs de Kungsparken y Slottsparken... Tanta retallada només es consola amb el botí de cerveses locals que ens procurem per a degustar-les en el país veí, de ben segur en el confort del nostre apartament.

 
Gaudim asseguts de nou dins del tren Oresundstag, d'un impressionant trajecte de tornada a Copenhague literalment abocat al mar... i, fins em poso les ulleres roses per a veure'n bé tots els detalls, no fos cas...




Enllaç a:

Ens anem a... COPENHAGUE!!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada