cinc cèntims: 27a MITJA MARATÓ DE BARCELONA - 12/02/17

En aquesta llarga avantsala de la ‘Zurich’ Marató de Barcelona destaca amb llum pròpia l’’Edreams’ Mitja Marató de Barcelona, perfectament encaixada en l’atapeït calendari de principis d’any.

I, atenció, perquè la Mitja aquest any està doblement nominada!, poca broma: al rècord d’inscrits i al rècord mundial femení de la distància. L’atleta keniana Florence Kiplagat, gran aspirant a aconseguir la gesta (ho aconseguí els anys 2014 i 2015 consecutivament!) es consolarà amb la seva quarta victòria a la Mitja. La cursa s’endú, no obstant, l’altre guardó: amb quasi divuit mil inscrits en aquesta 27a edició!

No es confonguin, soferts corredors... la recollida de dorsals d’enguany no és ni a l’Estació del Nord (2015), ni al Disseny Hub Barcelona de la plaça de les Glòries (2016), sinó al Centre Comercial Arenas. En la seva espectacular cúpula multiús recullo la bossa del corredor, la samarreta verda elèctrica (Brooks!) i el dorsal número 14100.

Em deixo hipnotitzar, novament, per les panoràmiques des d’aquest balcó circular abocat damunt la plaça d’Espanya. La muntanya de Montjuic, amb la seva anella olímpica al capdamunt (enguany celebrem el 25è aniversari dels ‘millors Jocs de la Història’!) és un talismà inqüestionable.

L’endemà, en diumenge..., se’ns convoca al passeig de Pujades, ben a prop del de Lluís Companys i del Parc de la Ciutadella. Just sota l’Arc del Triomf m’encomano als designis del gremi celestial adreçant-me a Zeus o a la Mare de Déu dels Socors, tant se val (qui avui estigui de guàrdia...), mentre la pluja es quedi al cel un parell d’horetes més.

Per a trobar-me amb el meu company de cursa, que avui debuta en vint-i-un quilòmetres!, i pactar com gestionarem conjuntament aquesta Mitja. Més enllà de ritmes i objectius de cursa, establim una única condició, inexcusable: gaudir d’un ambient fantàstic, enmig de Barcelona, en un circuit molt favorable...

Per això ens fem un lloc en el calaix verd, esperant el moment oportú darrera les onades groga, vermella i blava. Tot a punt. L’itinerari és de sobres conegut, quasi apamat, així que aviat abandonem el perímetre de la Ciutadella per a resseguir l’avinguda del Marquès de l’Argentera i del passeig de Colom, fins a topar amb la temuda avinguda Paral·lel, que remuntarem amb bon humor fins al carrer d’Entença.

Seguim amb pilot automàtic en la monòtona Gran Via per a tombar per Bailèn i recuperar l’afició de l’inici i que ara ens espera eufòrica a l’abric de l’Arc del Triomf. Ens escapem pel carrer de Pallars amb molt bones sensacions i ritme contingut, al pas d’un surrealista after que ofereix porros i combinats als corredors amb un ‘txumba-txumba’ diabòlic de fons que prové de l’interior del local.

El carrer de Llacuna ens remunta fins al carrer de Perú i, quasi sense adonar-nos, creuem l’arc del quilòmetre deu amb un temps de 48’39’’.

Superem l’equador de la Mitja i aviat ens deixem caure Rambla Prim avall, fins a l’odiós tram d’anar i venir per l’avinguda Diagonal. Ajustem ritmes i m’avanço en solitari en aquest darrer tram on bufa un incòmode vent, ja pràcticament abocat al mar. Les torres Mapfre són la millor referència per a encertar el gir pel carrer de Marina i, definitivament, encarar la llarga recta d’arribada del passeig de Pujades, per a firmar un temps final d’1h38’11’’.

En Javi, el company debutant de distància, també ha resolt el repte amb molta facilitat, perquè cames li sobren... Intueix, ben aviat, un assalt amb garanties a la provocativa germana gran: la Marató de Barcelona 2018!

Amb la medalla penjada al coll, molts participants ja desafiem propers reptes. Certament, jo ja tinc la Via dei Fori Imperiali i la màgia d’una ‘ciutat eterna’ entre cella i cella...