'IT'S UP TO YOU, NEW YORK, NEW YORK (...)'

Wuauh, quina nit al Madison Square Garden!! Els Chicago Bulls s’han acabat imposant, en un partit força disputat, al fortí dels New York Knicks per un ajustat 109 a 115. Però, en realitat, el partit ha estat per a nosaltres un entreteniment de fons... perquè l’autèntic espectacle es juga a les graderies. Això els americans ho tenen clar: el bàsquet és una excusa per a passar-ho bé, beure i menjar, i fer tertúlia amb els col·legues.

Participem perplexos a l’estil USA: de la festa i animació prepartit (on la Lluïsa s’ha guanyat unes samarretes encertant en unes cistelles mòbils...), de la solemnitat de l'himne americà (pell de gallina...), del repertori de càntics i coreografies segons cada ocasió del joc, d’un exclusiu sopar de manual (reclamat en un dels incomptables fastfoods instal·lats en l’anella exterior al pavelló i devorat en safates en els nostres propis seients)... Tothom va i ve: s’aixeca, s’entreté, sopa i, quasi de passada, gaudeix del matx...

Un autèntic temple enmig de Manhattan, on tantes vegades ha volat el mític Patrick Ewing... Per aquí han actuat els artistes més reconeguts, des de John Lennon a Michael Jackson... i fins podria ser que demà mateix es disputés un partit dels New York Rangers, l’equip local de hockey sobre gel.

Per sort, quan sortim de l'estadi, ens assalta la presència del magnífic Empire State Building, per a confirmar-nos que això no ha estat un somni, i que seguim a la 'ciutat que mai dorm'.

Un vespre inoblidable, una experiència brutal. Un somni fet realitat... llàstima que, de tot plegat, avui (17 de febrer) es compleixin EXACTAMENT set (meravellosos) anys!