De nou, en plàcida sessió dominical a Barcelona, m’envaeixen tantíssims records d’aquest passat estiu... La cervesa Oldarki Patxaran em transporta inevitablement al País Basc francès... mentre gaudeixo del seu original color, ni taronja ni vermell, i del seu curiós sabor anisat que li atorga la subtil presència del preuat licor navarrès.
Aquesta recepta tan insòlita i excepcional es produeix al poble d’Ascain... i cada glop de cervesa insisteix en rememorar les passes per aquella fabulosa regió transfronterera...
Estem asseguts en la terrassa d’un bar a Ascain, degustant altres prodigis locals de la cervesera Akerbeltz... acomodats just damunt les línies del popular joc navarrès, a mitja pista, enmig d’aquesta bonica plaça-frontó multiús de color salmó...
Allà mateix, en un singular Parc Megalític annex, ens sorprenen fidels reproduccions en pedra de dòlmens, cromlechs, menhirs... com a mostra de l’extens patrimoni arqueològic d’aquesta zona...
El poble de Sare, catalogat com a ‘plus beaux villages de France’ (i reconeguda 'excapital' del contraban), exemplifica la comunió dels elements més identitaris i típics de la regió: església amb galeria de fusta, cementiri annex i frontó...
La turística Sare s’agrupa amb els pobles veïns d’Ainhoa, Urdax i Zugarramurdi... i, wuauh!, m’hagués encantat recórrer l’estimulant sender de tretze quilòmetres que enllaça les tres grutes... només perseguint les pintures dels cavalls blaus...
...si bé alleujo el meu condol amb uns simpàtics pottoks, ben reals i autòctons, que ens acompanyaran en un fabulós passeig per aquest deliciós entorn natural.
Submergit encara en la dolçor del patxaran, em rendeixo definitivament al genuí ritus del totx, tant habitual en la gastronomia basca... A la sidreria artesanal de Txopinondo el mestre de la bodega convoca als comensals a la cata lliure d’una nova kupela de sidra, al crit de ‘totx’...
L’experiència és ben divertida, i fins Martí i Arnau participen del totx txiki, amb most de poma enlloc de sidra... La tradició afegeix al ritus un dinar a base de saboroses costelles de bou rostides a la graella... I de postres... uhmmm... només hi haurà poma?
Torno a casa, al sofà del menjador... l’ampolla d’Oldarki Patxaran està buida. Catxis, ara m’hagués encantat tornar a pujar al mític cim de la Rhune, amb el preciós cremallera, per a gaudir d’un panorama excepcional... Quina llàstima, tant a prop que hi estava, i alhora tant lluny...
Enllaç a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada