9 de març de 2017

MONTSERRAT SKYRACE - 24km - 5/03/17 - 3h04'30''

Free Damm, amb la inequívoca locució televisiva de n’Arquillué, ens convida a aprofitar cada instant (‘dues hores, un quart, o cinc minuts...’) perquè, conclou: ‘cada migdia que perds és un migdia que no torna’. No li falta raó a l’anunci, malgrat les llicències que es permet i la idealització impossible amb què mostra la dinàmica laboral subjecte a rutines i les mil i una possibilitats de la pausa del tupper.


... però, discrepo, la màgia de la Montserrat Skyrace sempre torna, a principis de març, amb una cursa instal·lada en la incòmoda avantsala pre-Marató de Barcelona!



Un regal caigut d’Orient, per gentilesa de Ses Majestats... que em convoca de nou al pavelló municipal de Monistrol de Montserrat, a quarts de vuit del matí.



Autèntic déjà vu, repetició exacta de l’anterior edició, sensacions gustosament retrobades: tot respon, de nou, a l'embruix de Montserrat!





I a les vuit en punt arrenca l’Skyrace, de vint-i-quatre quilòmetres ( una hora abans que la seva versió Express, de quinze), que s’escorre entre els carrers de Monistrol en direcció a l’estació del flamant funicular... Ens estalviem la riera pedregosa que recordava de l’any passat, potser impracticable a causa dels forts aiguats d’ahir.



A l’abadia romànica de santa Cecília ens espera el segon avituallament, d’on arreplego algunes llaminadures i fruits secs que m’acompanyin en el tram previ a l’ascensió al sostre del massís. Aviat es mostra el temut canal de Sant Jeroni davant nostre, i la vall del Llobregat a les nostres esquenes... I grimpem, literalment, en filera, esbufegant i assegurant el pas amb l’ajuda de troncs i passamans. Aquesta impressionant gorja vertical és tant humida, freda, i obaga en alguns trams que fins trepitgem gel...



Agafem aire a l'alçada de l'ermita de Sant Jeroni, des d'on distingim les antenes de televisió i ataquem el camí esglaonat fins al cim. Dalt de tot, a 1239 metres!, ens premien amb el braçalet d'skyrunner d'enguany!  


Segueix un bàlsam, en continu descens... fins a Santa Cecília, on novament carregarem piles amb el generós avituallament que ens espera.


I seguim perdent alçada, que tot el que puja acaba baixant... en total haurem resolt un desnivell positiu de mil cinc-cents metres!


Creuo la línia de meta enmig d'aplaudiments, crits d'ànim i música d'ambient...amb un temps final de 3h04'30''!!

Impressionant, tal i com recordava... l'aflicció, si de cas, i un cert mal gust de boca l'arrossego de casa, des de divendres passat... just des que vaig saber que encara no és el meu moment per a tornar a Nova York, i tancar un cercle magnífic; 'everything happens for a reason', quan hagi de ser..., serà!


Enllaç a:

MONTSERRAT SKYRACE 2016



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada