15 de març de 2017

Pre-39a MARATÓ DE BARCELONA

Per fi, com cada any, reapareix la línia blava... tant desdibuixada com estava l'anterior... per a anunciar la inequívoca cita. Es mostra lluent i radiant, il·lusionada i orgullosa de resseguir un aparador tant fascinant. Caçar-la, ben endormiscada encara, dibuixant el traç per un passeig de Gràcia desert... és un luxe.


El ritual pre-Marató m'empeny al pavelló 8 de la Fira de Barcelona, centre neuràlgic de la prova, autèntic formiguer de participants, alguns debutants... molts altres repetidors. Zurich, s'imposa d'inici, esprement el seu patrocini fins a 'tunejar' els accessos al suburbà de plaça d'Espanya!


L'Expo Sports, a més de resoldre qüestions estrictament logístiques (lliurament dels dorsals i samarretes, i atenció al corredor...) garanteix el protagonisme de l'actor principal Asics i alhora acull prop de dos-cents expositors secundaris vinculats amb l'esport.




La litúrgia personal també m'empeny al dígit màgic, estampat damunt l'asfalt (com els quaranta-un que el precedeixen) en aquesta recta meravellosa de cent noranta-cinc metres fins a la glòria...


I, potser com a consol menor (o turment major, segons es miri...), ens afegim a la clàssica Breakfast Run... envoltats de corredors provinents d'arreu, per a escalfar motors i sensacions en l'històric tram final de la Marató olímpica del 92...


...que ens acompanyarà fins a l'interior de l'Estadi Olímpic, per a emocionar-nos (un cop més) donant la volta sencera a l'emblemàtic tartà dels campions (precisament enguany que celebrem el 25è aniversari dels 'millors Jocs de la història'!).




I, com indica el nom de la Cursa, rematem l'escalfament amb un esmorzar festiu i comunitari, als peus de les simbòliques columnes de Puig i Cadafalch, i brindem amb cafè i coca de sucre per la gran cita de demà!



...i per la gran cita d'avui mateix!, perquè Martí i Arnau s’estrenen amb les curses infantils en les categories ‘pre-benjamí’ i ‘nin’ respectivament. Els més petits arrenquen primer, en un recorregut circular enmig de l’avinguda de la Maria Cristina de quatre-cents metres.


N’Arnau (poc amic de multituds i desconeguts), en trobar-se desemparat, s’ha negat a córrer... i, protestant i amb mala gana, només ha resolt una volta, i encara gràcies! Malgrat això, s’ha guanyat una medalla i un diploma, que l’acredita com a participant novell...



En Martí, més habituat en aquestes batalles, ha de completar tres voltes (sis-cents metres) al circuit... i, amb els ànims que li enviem des de la graderia, creua la línia de meta amb un somriure magnífic.




Ben orgullosos, ell i nosaltres, li pengem també la medalla al coll. Per aquí germinen les futures generacions de corredors..., promeses d’edicions futures, relleu de campions i aficionats a l’esport. Aquests nens i nenes van prenent consciència de la il·lusió i els valors de l’afició per córrer: esforç, sacrifici, constància, superació... (diu l'eslògan, 'pas a pas arribaràs on tu vulguis!').


Ho he intentat, en aquest escenari, però ni puc imaginar-me encara la il·lusió de compartir, d’aquí a quinze anys, una Marató amb els meus fills. De moment compartim taula i festa amb la tradicional Pasta Party!



I demà, uhmm..., demà em deixaré l’ànima animant als participants de la Marató de Barcelona, al pas pel passeig de Sant Joan... i després m’incorporaré en alguna onada amb ritme suau, només per a atrapar sensacions i participar breument (només com a assaig pensant en Roma) d’una festa extraordinària!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada