23 de març de 2017

CAP DE SETMANA VOLCÀNIC...

Cap de setmana d’immersió volcànica, gentilesa de Xanascat, per latituds garrotxines... amb centre de comandament a Olot.

Hem ocupat, literalment, la casa del prestigiós notari olotí Manuel Malagrida que, victoriós de la seva aventura argentina, impulsà la revolucionària i exclusiva renovació urbanística de la ciutat-jardí d’Olot. Aquest singular ‘eixample’, a l’estil anglès, manté l’entramat de torres i jardins a banda i banda del pont de Colom, on el riu Fluvià (com si es tractés de l’oceà Atlàntic) separa les regions espanyoles dels països americans.




L’actual alberg-residència d’Olot, Torre Malagrida (perimetrada pel passeig de Barcelona i les avingudes de Múrcia i València) fou la residencia d’estiu d’aquest olotí il·lustre, i preserva una imponent planta noble amb un gran saló coronat per un vitrall modernista. La façana, custodiada per dos lleons, la cuina original i els jardins que envolten la casa són una autèntica delicia.




Escapem, en cada instant, de la mirada furtiva d’en Malagrida que ens persegueix gelosament des d’aquest retrat mig arraconat i en penombra…



Hem aterrat en aquest enclavament volcànic, justament, el dia de Saint Patrick’s, festa patronal d’Irlanda..., per això (més enllà dels clàssics ornaments verds) brindem amb la icònica cerveza Guiness, tant negra i escumosa…

L’endemà ens endinsem a la preciosa Vall d’en Bas, per a viure la vida a pagès, amb una visita guiada a la granja del Mas La Coromina.




Els més petits , mentre aprenen els cicles i rutines del Mas, trepitgen el camp (tant primaveral), oloren l’aire que els envolta,…






…alimenten les vaques, descobreixen la munyida, i degusten la llet i altres productes làctics derivats (el iogurt i formatge que ens ofereixen són superbs!). Una visita molt educativa!





Tanta calor i bon temps ens empeny al poble de Sant Joan les Fonts on, als peus de l’enorme i sinistre monestir romànic tapiat, compartim aperitiu abans d’emprendre la ruta de les fonts i els verlets: una xarxa de senders per antics camins de pas que ens acosten relaxadament a les fonts d’aigua fresca del municipi...







Tornem a la capital de la comarca, encara sense saber què carai és un verlet, per a explorar la ciutat, que avui es mostra ben agitada amb ocasió de la Fira de l’Embotit… A més de sobrassades, formatges de tot tipus, i fuets i llonganisses a doll, també hi ha representació líquida amb vins, destil·lats, i… així m’agrada!, dues microcerveseres artesanes locals.



La cervesera Terra Aspra prové del poble veí de Tortellà, i ofereix un duet conservador i de pocs matisos; mentre que l’altra cervesera convidada, la vigorosa Poch’s de Castellfollit de la Roca, ens desplega un extens repertori: ens plau un pack assortit de quatre ampolles per a degustar-lo en la serenitat de can Malagrida i uns tastos immediats en barril (on gaudeixo de la incomparable Basalt imperial stout!).




Ambient de festa a Olot (passeigs amb ponis, balls folklòrics mallorquins,…) i de descans (a sopar i a dormir, després del joc de nit…), que estem rebentats...


A trenc d’alba salto de la llitera, sigil·losament, per a escapar-me corre-cuita al barri del Morrot, on a dos quarts de vuit arrenca la vint-i-dosena Marxa popular pels dominis olotins, que es proposa tant a corredors com a caminants.

 

La cursa, diguem-ho així, alterna alguns trams exigents i tècnics, força costeruts, amb altres corriols lleugers i benevolents. En aquest grup capdavanter no som més de deu, a estones força allunyats els uns dels altres, així que no em convé distreure’m ni activar el pilot automàtic sinó perseguir les cintes blanques que assenyalen un circuit d’uns disset quilòmetres amb moltes desviacions sobtades.


Un entrenament a l’aventura, perquè ni sé per on ens movem: bac de les Tries, Font Faja, observatori de Batet de la Serra, oratori de la Sagrada Família, volcà de la Garrinada...


Temps just per a incorporar-me a l’esmorzar de l’Alberg i afegir-me a la comitiva excursionista del volcà de Montsacopa.





Ascendim fins al seu cràter arrodonit per un camí d’esglaons, i assaltem les dues torres de defensa de l’època carlina, per a planejar per l’interior del volcà, i descendir, en itinerari circular, creuant les grederes...




Encara hi afegim una última activitat de georecerca dinamitzada pel propi Alberg. Un cop resolta l’explicació més teòrica i tècnica sobre les geocoordenades, ens llancem a explorar el carrer (GPS en mà) per a capturar tres tresors amagats! La recerca ens passeja per la ciutat-jardí (precisament al pont de Colom s’amaga una de les sargantanes!) i ens revela l’encant del Parc Nou municipal d’Olot.




Últim aperitiu, dinar, i cafè abans d’acomiadar-nos a desgrat d’en Malagrida, de la seva Torre, de la ciutat d’Olot, i de la comarca de la Garrotxa... amb un fantàstic regust de boca, malgrat aviat serà el torn d’acumulació de rentadores, rutines i logística intensiva preescolar.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada