11 d’abril del 2017

POST- '23a MARATÓ DE ROMA': bonus final

Ens reservem un bonus exclusiu per a l’endemà... un extra ball més serè... superada pràcticament la ressaca, si no fos per aquest genoll encara queixós. Sovint em sorprenc taral·lejant la banda sonora de Gladiator o la popular ària final Nessun dorma de Turandot (un altre tema de pell de gallina que vaig caçar en algun punt d’animació musical...).




Conspirem una travessia matinal fins al capdamunt de l’emblemàtica Scalinata di Trinità dei Monti, des d’on es desplomen hordes turístiques disposades a emular la mítica escena entre Audrey Hepburn i Gregory Peck. El conjunt monumental de la piazza di Spagna, amb la fontana enmig, és caòtic, i meravellós...





Davant nostre s’estén la Via dei Condotti, un dels carrers de moda més elitistes d’Europa... on, a més de botigues i aparadors d’infart de dissenyadors d’alta costura, resisteix l’exclusiu Antico Caffè Greco... d’on fugim esperitats, i indignats, en revelar el preu d’un capuccino (8 euros!!).




Resseguim el circuit de la Marató per la Via del Babuino, malgrat no hi ha rastre de la clàssica línia blava (o verda a París...) que dibuixi l’itinerari damunt l’asfalt... fins topar amb l'espectacular piazza del Popolo, amb un altre obelisc central i les esglésies bessones accentuant el trident urbà que s'endinsa en la ciutat.



Sense consultar-ho al genoll escalem el turó Il Pincio per a abocar-nos a una balconada des d'on contemplar tota la ciutat; Roma als nostres peus!



És pràcticament l'hora dels adéus, i la lletra de la cançó diu 'No és un adéu per sempre és sols un adéu per un instant;
el cercle refarem i fins potser serà més gran'... Així que ens acomiadem del Coliseu, d'Il Pantheon i del seu curiós òcul central, de la gelateria Giolitti (amb un darrer cono piccolo de Vacanze Romane!)...








...badem per última vegada pels fòrums imperials de Roma, un bressol molt llunyà...




...i em confesso en la intimitat d'una Via dei Fori Imperiali inoblidable... potser origen de la remota Via Augusta de Barcelona, on vaig a fer feina diàriament...



...i encara un darrer bot fins a San Pietro in Vincoli, per a embadalir-nos (poca broma) amb la famosa escultura del Moisès de Michelangelo!



L'últim glop el reservem a la bottiglieria dal 1895 'Ai tre scalini', abans de carregar amb les motxilles i dedicar un sospir definitiu a la colossal i magnífica Basílica di Santa Maria Maggiore.





'El nostre comiat diu a reveure, si a déu plau!',així que abandonem la impressionant basílica patriarcal de la ciutat Eterna... última estampa d’aquesta escapada inesborrable... però ho fem deixant la porta ben oberta darrera nostra, amb un clar convenciment: ‘all roads lead to Rome!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada