9 d’abril de 2017

POST- '23a MARATÓ DE ROMA'

M’assalten intensament un munt d’emocions i experiències viscudes aquest matí, tant diferents a les de Barcelona, París i Berlín... Avui ha estat, més que enlloc, un desafiament salvatge, un repte per a autèntics gladiadors... en el millor escenari possible.



En la memòria, a primera fila, inesborrable: la impaciència encara dins l’apartament, la incòmode transició a l’’arena’ del Fori Imperiali, la magnífica sintonia just abans d’arrencar la Marató, la tempesta diabòlica que ens ha sobrevingut intermitentment, el maleït empedrat d’un asfalt insuportable, la força mística i imponent de la piazza San Pietro al Vaticà, l’encant natural de la barroca piazza Navona, l’ambient en les rectes d’anada i vinguda a la piazza del Popolo i, per descomptat, el xàfec final coincidint amb l'emoció de creuar la línia de meta.




Tant se val que, organitzativament, encara a Roma hi hagi molt marge de millora (des de la pròpia Fira del Corredor fins a la logística de reagrupament familiar un cop acabada la Marató...), tot plegat a anys llum de la modèlica de París, o la voluntariosa de Barcelona... Intueixo que respon, en resum, al segell i estereotip italià, tant autosuficient i simplista, d’autoexigència orientada al mínim esforç.

Els italians juguen amb avantatge, i ho saben: l'aparador de Roma és insuperable! La Marató és finita (42.195 metres) i periòdica (23 edicions!), però Roma és... eterna!



Per això, paraigües en mà, assaltarem Roma... per a retrobar-nos amb la ciutat que ens va enamorar aquell llunyà mes de maig de 2008. Molt a prop de l'Arco de triomf di Tito (aixecat l'any 82!), que commemora la victòria de Roma sobre Jerusalem, descobrim encara un altre arc, també de la victòria: el de la 23a edició de la Marató de Roma.




Passejo la medalla amb orgull pel bullici inevitable de la piazza della Rotonda, on presideix monumental Il Pantheon, en companyia de l'enèsim obelisc romà.



Seguim la ruta cap al Castel Sant'Angelo, tant fotogènic des del seu pont homònim... excel·lent mirador del riu Tíber i del popular barri del Trastevere... i oportuna escala de camí al Vaticà.




I sí, finalment es mostra la impressionant Basilica di San Pietro in Vaticano... Resseguim el circuit de la Marató de tot just fa unes hores i ens hi recreem en súper slow motion.



Les cames demanen clemència, i per descomptat avui els la concedeixo... així que acordem una aturada tècnica a 'l'altre costat del riu Tíber', al Trastévere. L'ànima nocturna i cosmopolita en aquest barri s'evidencia en la successió d'incomptables bars, pubs, pizzeries, trattories, gelateries... L'homenatge particular és una deliciosa amber ale artesana de Birra Plurale Limited Edition, i el refrigeri més italià: un exquisit Spritz. Tot a compartir: 'be singular, think plural'.



Ens aboquem, abans del game over dominical, a la reconeguda pizzeria Dar Poeta, que s'enorgulleix del seu forn de llenya: 'la nostra pizza non è romana (bassa e croccante) ma neanche napoletana (alta sul bordo e soffice) la nostra pizza è Dar Poeta!'


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada