9 de maig de 2017

BIRRASANA 2017

La bonança primaveral, a més de roges roselles o brillants orenetes, ens duu un munt de fires de cervesa artesana. El popular Barcelona Beer Festival només fou un avanç de temporada, un excel·lent escalfament per a descarregar tensions i evitar sobrecàrregues... en previsió de l’esclat de mostres cerveseres que es aviat es desplegaran per passeigs, parcs i places de Catalunya.



Així, l’endemà d’una impossible (per inoportuna) Fira de la Cervesa Artesana a Begues, per fi emergeix un dels plats forts del calendari, fantàsticament emplaçat en la Costa Brava. El Festival de Birrasana, enguany, ens sorprèn en un nou emplaçament... i es trasllada de l’habitual passeig marítim de Blanes al del veí de Lloret de Mar.


A dues passes de la platja lloretenca més extensa, i als peus d’aquesta muntanya on resisteix el magnífic Castell de Sant Joan, amb les seves torres imponents (carregades de cervesa i assaltades per llúpols salvatges, segons suggereix la imatge promocional del certamen), s’estén el preuat botí cerveser... sota l’enorme carpa de la discòrdia: uns enyoren l’escenari natural a l’aire lliure d’edicions passades, mentre altres s’alleugen en la comoditat que proveeix l’envelat.


Darrera l’extensíssima i gloriosa barra cervesera s’emparen més de trenta productors artesans, de generosa representació i varietat d’estils... Dubtem en l'alineació de sortida, en aquest confús debut a Lloret, tant excitant i odiós alhora. La Lluïsa opta per una arrencada conservadora amb la rossa belga Voilà dels barcelonins d'Edge Brewing, mentre que el menda s'escapa decidit a Hamburg on la cervesera Buddelship Braverei em sorprèn amb una sublim Smoked Wheat Ale.




Un inici excepcional, difícil de rebatre... que procurem mantenir amb la belgian tripel de Schuppenboer de Het Nest i amb la producció fruit ale Vinya Hop de l'amfitriona blanenca Marina.




Ens aventurem a la intempèrie lloretenca, potser amb ànims d'assaltar la fortalesa del penyal, potser només per a acostar-nos-hi i recórrer un tram de l'excepcional (i costerut) Camí de Ronda que voreja la costa... ni que sigui per justificar un aperitiu imminent.






Tornem a cobert, dins la carpa... i reemprenem la marxa cervesera ('per continuar, atura't!') amb dues IPA's peninsulars: els malaguenys 3 Monos Craft Beer ens sedueixen amb la double red IPA Vito Hopleone, i des d'Irun repetim ascens a Larrun amb la Imperial IPA de Bidassoa Basque Brewery.



'Happy beer' a l'estand d'Edge Brewing... que obsequia als feligresos assistents a un tast gratuït de la nouvinguda 6 Barrel New England pale ale, que aparellem amorosament amb una la suprema imperial stout Dekadents amb vainilla i panses de la cervesera d'Estònia Pühaste.



Acompanyem el dinar amb la peach berliner weisse Disco Sour de la noruega Austmann i l'stout Conxuro dels gallecs Faxilda, mentre ja insinuem la consumició final...



Repeteix merescudament 3 Monos, amb la New Englang IPA Monkey Python's i, potser per a oblidar la desmesura amb lavanda en el beuratge dels navarresos de Naparbcn, ens acomiadem definitivament amb la infal·lible brown ale Tramuntana dels col·legues blanencs de Popaire.



Un retrobament fantàstic amb la vella coneguda Birrasana… Impecable, malgrat la carpa (que ens priva d’un entorn privilegiat…), i malgrat el canvi de seu… només a set quilòmetres de Blanes (¿un per cada edició del Festival?). Lloret de Mar, tot i el seu polèmic model turístic (benedicció i maldició alhora…), té prou arguments per a enorgullir-se i reivindicar el seu entorn natural tant extraordinari i desconegut.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada