22 de maig de 2017

MONTSENY, ACTE 1: PARC DE GUALBA

No més de seixanta hectàrees dins del Parc Natural del Montseny, explotades pel RACC des de l’any 1976, m’inspiren dolços records d’infantesa, on es barregen flaixos de costellades amb rierols, excursions i jocs compartits amb amiguets trenta anys més joves...

L’ajuntament de Gualba rescatà el model deficitari del RACC per a dinamitzar l’esplendor d’aquest espai lúdic natural i..., una generació més tard, aterro de nou al lloc dels fets amb la Lluïsa i els menuts Martí i Arnau.



L’oportunitat de redescobrir el Parc amb una altra família, i el bon temps..., ens han empès de nou a la zona de pícnic amb barbacoes, a la riera de Gualba, i a l’habitual itinerari pel bosc...


Emprenem el Camí de la Riera, d’inici pla i sense dificultats, que voreja la riera i ens entreté perseguint fonts: la de l’Arbre, la de la Molsa, la de la Granota, la dels Ocells, i la del Senglar!


El camí es torna més pedregós i exigent, just després d’una resclosa que regula el cabal de l’aigua riera avall... Uns quants zigs-zags força pronunciats ens permeten arribar al Mirador del Salt on, a més d’una vista excel·lent del Parc i de la popular cascada de Gualba (de més de cent metres!), comprovem com al fons amenaça una tempesta...


Segueix un continu descens, per fi, pel Camí groc, els dels Esquirols, passant ben a prop d’una tanca deserta de senglars (on recordo trenta anys enrere s’amuntonaven força senglars...) i de l’antiga estació del Cremallera de Montserrat (també sense l’atractiu del vagó original que recordo, malauradament destruït pels incendis de l’any 1994).


Després de quasi dues hores d’excursió... és hora de preparar l’aperitiu, amb un ull posat a la barbacoa i l’altre als núvols que s’acosten... Afegim llenya menuda al feix que hem pagat, mentre Martí i Arnau gaudeixen amagant-se i escalant rampes del bosc i saltant de pedra en pedra d’un costat a l’altre del rierol...; avui tocarà dutxa (i rentadora) especial 'premium'!



Quan s’insinua una treva (fins sembla que surt el Sol) dinem de costelles de xai i botifarres a la brasa, d’un deliciós brownie i d’uns quants gelats... abans de compartir un cafè de cloenda a la plaça Major del poble de Gualba. Un dia sensacional, amb certa enyorança de temps passats...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada