14 de juny de 2017

'EL CONVIDAT'

Molts episodis es repeteixen, periòdicament, tant se val si és per bé o per mal... perquè dibuixen cicles inevitables: els canelons de Sant Esteve, el gol decisiu d’en Sergio Ramos en l’últim sospir, l’enèsim soufflé sobiranista, el nou escàndol de corrupció, l’onada d’al·lèrgies primaverals, l’acte anual de graduació dels alumnes de P5 a La Salle, o l’esperadíssima irrupció d’una altra temporada de Game of Thrones.

Podem reaccionar a aquets indefugibles déjà-vu’s tolerant-los amb resignació, indignant-nos inútilment, o bé il·lusionant-nos amb absoluta vehemència. Des d'avui afegeixo a la llista, formalment, un nou patró que ens acompanya fidelment des de fa uns quants anys: la visita a casa nostra, cap a meitats de juny, de l’estimadíssim Toni.

Com si es tractés de n’Albert Om a ‘El Convidat’, l’esperem amb ànsia i l’acollim amb molt de gust, mentre endevinem un llarg cap de setmana sensacional. Enguany ha coincidit amb la tornada de colònies d’en Martí, que es mereix un assortit variat de gelats de benvinguda... i el clàssic sopar de balcó, a base de fideus, makis i nigiris, gentilesa de l'espectacular Totoro.




Després d'un tomb pel barri, amb solemne aturada al jardí amagat de l'Olokuti, ens rendirem a la insuportable canícula del pati de La Salle, on s'han desplegat dos inflables i s'ha preparat una festa d'escuma per a tots els públics... ni cal dir que tots ens ben remullem...



I al vespre, amb els menuts carregant piles a casa dels avis, ens escapem a la plaça de Les Glòries, on engega la caminada nocturna anual del Barnatresc, que ens guiarà 12,5 quilòmetres per l'animada rambla del Poblenou, l'inhòspit carrer de Llull fins a l'antic barri del Camp de la Bóta, i s'esplaiarà per tota la façana marítima de Barcelona (resseguint les platges de Llevant, Mar Bella, Bogatell, Nova Icària, Somorrostro i Barceloneta), amb l'espectacular lluna plena com a dolç testimoni.



Abandonem el passeig marítim pel passeig Joan Borbó fins al Pla de Palau (llàstima la cervesera Black Lab no preveu la cervesa per emportar en gots de plàstic...). Dos passeigs més, el de Picasso i el de Pujades, abans de remuntar l'avinguda Meridiana (Tanatori-Auditori-Teatre Nacional, per aquest ordre...) des d'on perseguim la Torre Agbar, punt final d'aquesta caminada circular.


Amb la inconfusible tonada dels clàssics d'havanera de La bella Lola i El meu avi, assaltem la terrassa de l'exquisit edifici modernista de l'Hotel Casa Fuster. Un cinc estrelles gran luxe que atresora el glamurós mirador Blue View. Ens captiva la saborosa subtilesa (que no el preu...) dels còctels Modernista i Trencadís.




En temps afegit encara ens llancem a la pista de ball per a esgotar-nos definitivament i regalar-nos els últims somriures del dia...




Diumenge: traca fi de festa. De bon matí ens estrenem amb la sorra, les onades, els cubells i els rasclets a la platja de Gavà (d'acord Toni, les comparacions amb Binigaus són odioses...).





I no hi ha millor comiat que un gelat XXL de la Sirvent. Tant de bo es repeteixin aquestes visites molts anys més! Casa nostra és casa teva...


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada