En aquesta conjuntura els castellers graciencs han caçat l’oportunitat per a desplegar el seu operatiu anual d’Els 10 Blaus, repetint centre logístic a la plaça de Joanic. Ens captiva que la cursa mantingui el recorregut pel ‘jardí de casa nostra’...de tant a prop com ens envolta, abraça, i quasi estreny...
L’endemà d’un diumenge per terres osonenques, en l’exquisit territori del Bisaura, i només unes hores més tard de l’improvisat concert a pagès a Calldetenes, ens escapem de bon matí pel mig del carrer d’Escorial, ara que la Cursa ja ha tallat el trànsit... per a participar d’aquest matinal d’esport pel barri.
Els més menuts, nascuts entre el 2007 i el 2011, s’estrenen a les nou en un circuit de dos-cents cinquanta metres de puja-baixa per l’avinguda de Pi i Margall des de la plaça Joanic.
Ens encanta l’ànim d’aquests nens i nenes, el seu esforç i la seva bona actitud... que tots aplaudim i animem; ells s’omplen, a canvi, de satisfacció i orgull, i creuen la línia de meta amb el millor somriure.
Mitja hora més tard arriba el torn dels adults per a les distàncies de cinc o deu quilòmetres. Cap sorpresa en aquest tortuós circuit en zig-zag pel barri (malgrat les obres del carrer de Providència), amb un segment maliciós, quasi criminal, d’ascensió per l’avinguda de Pi i Margall i Sardenya fins al carrer de Camèlies. Els repetidors ja ho sabem: regulem, dosifiquem i reservem... no ens ofeguéssim només començar.
Persegueixo desesperadament a la llebre sub40’ pels interminables carrers de Sant Salvador, Rubí i Tres Senyores... i encara resisteixo la frenètica tortura pels carrers d’Encarnació i Terol... L’últim zig-zag, retallat al carrer de Torrijos, ens duu a les portes de la biblioteca de Gràcia i a la llarga recta fins a la plaça de Joanic. Alguns ja somriuen, a punt de sobrepassar la línia d’arribada, mentre altres iniciem la segona volta (repetint ‘cinc-blaus’ més!) suportant de nou l’antipàtica ascensió fins a Camèlies.
He deixat escapar la llebre, i fins m’ha avançat un bòlid corredor minimalista (sense bambes, completament descalç!), però no he patinat damunt de les pintures lliscants dels passos de vianants i, potser com a regal sorpresa, he caçat de reüll un altre exemplar damunt persiana del grafiter Axe Colours (això es mereix un post exclusiu).
Creuo la meta, als 41’15’’... m’avituallo i m’afegeixo a l’animació de cursa en l’últim gir, mentre espero el pas d’altres corredors coneguts i el de la Lluïsa, que també resol amb molt bon humor les dues voltes, amb un temps final de 56’28’’.
Un matí esplèndid per a fer esport rondant els nostres carrers de capçalera... i per a donar-nos el gust afegit de tornar a casa, caminant xino-xano, en poc més de dos minuts!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada