12 de juny de 2017

ELS 10 BLAUS - 5/06/17 - 41'15''

A veure si ho dic bé: quaranta-nou dies després de les processons cristianes del diumenge de resurrecció es tanca el període de Quaresma amb la festivitat, en alguns municipis de Catalunya, de la ‘Segona Pasqua’! La ciutat de Barcelona, malgrat la reconeguda descreença del consistori de na Colau, es suma a aquesta festa simbòlica i espiritual, i habilita de retruc un matí addicional de curses populars...


En aquesta conjuntura els castellers graciencs han caçat l’oportunitat per a desplegar el seu operatiu anual d’Els 10 Blaus, repetint centre logístic a la plaça de Joanic. Ens captiva que la cursa mantingui el recorregut pel ‘jardí de casa nostra’...de tant a prop com ens envolta, abraça, i quasi estreny...


L’endemà d’un diumenge per terres osonenques, en l’exquisit territori del Bisaura, i només unes hores més tard de l’improvisat concert a pagès a Calldetenes, ens escapem de bon matí pel mig del carrer d’Escorial, ara que la Cursa ja ha tallat el trànsit... per a participar d’aquest matinal d’esport pel barri.




Els més menuts, nascuts entre el 2007 i el 2011, s’estrenen a les nou en un circuit de dos-cents cinquanta metres de puja-baixa per l’avinguda de Pi i Margall des de la plaça Joanic.








Ens encanta l’ànim d’aquests nens i nenes, el seu esforç i la seva bona actitud... que tots aplaudim i animem; ells s’omplen, a canvi, de satisfacció i orgull, i creuen la línia de meta amb el millor somriure.






Mitja hora més tard arriba el torn dels adults per a les distàncies de cinc o deu quilòmetres. Cap sorpresa en aquest tortuós circuit en zig-zag pel barri (malgrat les obres del carrer de Providència), amb un segment maliciós, quasi criminal, d’ascensió per l’avinguda de Pi i Margall i Sardenya fins al carrer de Camèlies. Els repetidors ja ho sabem: regulem, dosifiquem i reservem... no ens ofeguéssim només començar.






Persegueixo desesperadament a la llebre sub40’ pels interminables carrers de Sant Salvador, Rubí i Tres Senyores... i encara resisteixo la frenètica tortura pels carrers d’Encarnació i Terol... L’últim zig-zag, retallat al carrer de Torrijos, ens duu a les portes de la biblioteca de Gràcia i a la llarga recta fins a la plaça de Joanic. Alguns ja somriuen, a punt de sobrepassar la línia d’arribada, mentre altres iniciem la segona volta (repetint ‘cinc-blaus’ més!) suportant de nou l’antipàtica ascensió fins a Camèlies.




He deixat escapar la llebre, i fins m’ha avançat un bòlid corredor minimalista (sense bambes, completament descalç!), però no he patinat damunt de les pintures lliscants dels passos de vianants i, potser com a regal sorpresa, he caçat de reüll un altre exemplar damunt persiana del grafiter Axe Colours (això es mereix un post exclusiu).





Creuo la meta, als 41’15’’... m’avituallo i m’afegeixo a l’animació de cursa en l’últim gir, mentre espero el pas d’altres corredors coneguts i el de la Lluïsa, que també resol amb molt bon humor les dues voltes, amb un temps final de 56’28’’.







Un matí esplèndid per a fer esport rondant els nostres carrers de capçalera... i per a donar-nos el gust afegit de tornar a casa, caminant xino-xano, en poc més de dos minuts!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada