10 de setembre de 2017

DIA 1: EDIMBURGH

Partim de Barcelona, ben d’hora-ben d’hora, tot i que el benefici d’una hora del meridià anglès el compensa Norwegian amb un retard de més de quatre... L’agilitat de l’enllaç d’Airlink al nostre apartament rebaixa l’empipament... més encara quan descobrim el nostre apartament; súper-cèntric, funcional i acollidor. Comprem comestibles de supervivència per avui i demà, omplim la nevera mentre carreguem mòbils... i llestos per a explorar la ciutat segons preveu l’ordre del dia, retallat pel maleït retard: Greyfiars Kirkyard, National Museum of Scotland, Royal Mile i Calton Hill. Som-hi!




A dues passes de la nostra porta, blava (atenció al detall, que no és gratuït...), s’estén el tenebrós cementiri de Greyfiars, ple de tombes i làpides envoltant la capella de Greyfiars Kirk. Molts visitants s’entretenen davant del sepulcre del popular gosset Bobby, que diuen vigilà la tomba del seu amo (durant més de deu anys!), guanyant-se l’afecte i reconeixement de la ciutat: ‘let his loyalty and devotion be a lesson to us all’; a la pràctica, negoci garantit: espremuda icona de marxandatge de la ciutat.



A l’altre costat del carrer, vigilem al creuar: ‘look right!’, ens apassionen les cinc plantes inabastables (i l’espectacular vestíbul central) del National Museum of Scotland, ben plenes d’artilugis i exposicions interactives que fascinen a en Martí i n’Arnau; un veritable tresor: gratuït i al costat de casa. Apurem el restrictiu (i molt estricte!) horari del Museu per a poder treure el cap per la terrassa i gaudir d’una fantàstica panoràmica.




I de camí a la Royal Mile, com qui no vol la cosa, ens creuem amb els Brewdog punks de la ‘craft beer revolution’! Amb seu a Aberdeen són tota una institució arreu del món per l’audàcia del seu producte i pel seu màrqueting agressiu. Triem de l’extens repertori una stout Jet Black Heart i una lager Mandarina: ‘epic beers, all day dog!’



Per fi ens llancem a la Royal Mile, ànima de la ciutat, artèria turística imprescindible, flanquejada per una filera contínua de pubs i restaurants, només interrompuda pels enigmàtics closes medievals... i pels habituals refugis de consum turístic low cost... Royal Mile: exactament una milla escocesa, de punta a punta, des del Castell fins al Palau de Holyrood! I com anem de guiris ni ens resistim amb les emblemàtiques red telephone boxes escampades pel carrer...






I al capvespre, obeint els manuals 'lonely planet'..., pujarem al turó de Calton Hill per a deambular entre els insòlits monuments amuntegats mentre admirem (i dediquem un bon grapat de fotos...) a la meravellosa ciutat que es desplega als nostres peus. El Partenó escocès inacabat és d’allò més extravagant...



Cap a caseta, a sopar i a dormir, que ja els ullets supliquen clemència i les cames pietat.



Enllaç a:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada