10 de setembre del 2017

Pre-ESCÒCIA

Escòcia, meravellós refugi natural, segrestada en el racó més genuí i salvatge del Regne Unit, se'ns ha mostrat orgullosa i autèntica: tant espectacular i salvatge com incòmode i inoportuna, tant inhóspita i agreste com preciosa i delicada. Un paradís que gaudeix i pateix alhora un clima insuportable, on el símbol Sol-núvol-pluja és un odiós encert, permanent, un cicle imprevisible..., que s’apodera despiatadament d'un preciós escenari escocès mentre modela irremeiablement el caràcter dels seus habitants. Escòcia hipnotitza, però també desencanta, malgrat sempre enamora.


Edimburgh s’ha apropiat de l’estrena del nostre viatge, preludi d’una ambiciosa 'road trip' circular que ens ha acostat als indrets més fascinants; vuit dies en total, insuficients, per a planejar a ritme intens entre paisatges idíl·lics, esquitxats exquisidament per lochs, castells i altres joies naturals prodigioses, que testimonien un passat convuls i combatiu, carregat de llegendes.

Serveixi aquest post de síntesi impossible, només en vuit imatges (per anar fent boca, una per dia!), de la nostra espectacular aventura:



Tant a prop de casa nostra reposa, dins del cementiri de Greyfiars, l’entranyable i popular skye terrier Bobby, a qui mai estalviem una salutació ben afectuosa i complaent...

Més enllà de la Royal Mile, ànima de l’Old Town, s’estenen els preciosos jardins de Princess Street, just als peus del Castell d’Edimburgh, on aprofitem la treva de pluja i vent per a evadir-nos de l’asfalt i el tumult turístic i, de passada, contemplar plàcidament el tradicional One O’Clock Gun.

Al costat de l’espectacular Castell de Dunnottar, ens captiva l’atractiu del poble d’Stonehaven: extremadament plàcid, serè i agradable.
Connectem amb l’embruix d’Escòcia.

Les llegendes de l’inexcusable Loch Ness ens empenyen a un creuer inoblidable, des d’on capturem el vell Castell d’Urquart, paisatges fascinants i fins ombres sospitoses sota l’aigua... mentre assaborim l’oportuna Nessie’s malty chestnut beer.

L’emblemàtica fortalesa d’Eilean Donan és impressionant, emmirallada en l’aigua que l’envolta i només subjectada per un delicat pont de pedra... La seva fotogènia extrema ens hipnotitza a l’instant.

Skye... l’illa dels paisatges inimaginables, geològicament sorprenent, tant agraciada i ovacionada que es mereix una exploració exhaustiva; compendi d’una Escòcia autèntica, primogénita, a estones enigmática i desconcertant. L’illa extraordinària.

La vall dramática i grandiosa de Glencoe és indescriptible, inabastable, encara més fascinant quan pensàvem que ja havíem descobert l’excel·lència. Absoluta admiració i reverència, un escenari perfecte, d’una magnitud que imposa i una bellesa que intimida.

Tanquem el cercle, i el viatge..., delectant-nos amb les llegendàries escultures dels Kelpies de Falkirk, d’aspecte colossal i festiu; punt final d’un itinerari formidable.

Enllaç a...:

DIA 1


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada