Avui, acompanyat per la Lluïsa i en Martí i n’Arnau, ni sóc l’infant impacient que perseguia els darrers cromos de la col·lecció den Willy Fog o d’Artacan, ni l’adolescent que pretenia edicions especials de la lliga de bàsquet nord-americana, o rareses descatalogades de pel·lícules dels anys noranta... sinó un papa convençut de la màgia d’un espai on cadascú troba allò que cerca.
Passegem entre les parades, entre munts de llibres i revistes, enmig d’un aparent caos, desgavellat i ranci, que em retorna immediatament al passat... mentre escodrinyem qualsevol indici de compra-venda de cromos. Malgrat la presència és testimonial, respecte a l’auge dels llunyans vuitanta, ensopeguem en un racó del mercat amb un milicià indeleble que té desplegada l’abasta artilleria de la lliga de futbol espanyola, amb alguna altra minúcia de Marvel i Pokémon... però ni rastre de la nostra col·lecció de Disney Pixar.
Tenim la missió complicada, més encara quan en les cruïlles perifèriques de lliure intercanvi entre particulars... tot segueix monopolitzat pel futbol. Desconcertats i abatuts per una estrena desafortunada, quasi al punt de marxar... apareixen un avi i el seu net rastrejant la nostra col·lecció!
Desenfundem les piles respectives de cromos repetits i per fi en Martí reprodueix l’estimable cantarella murmurejada del ‘tengui’ i... ‘falti’!
Ni li cal la clàssica llista, de tant segur com està en Martí dels cromos que li falten... Segueix recitant, ben ufanós en cada troballa, mentre s'afegeixen dues famílies més... consolidant un nucli insospitat de cercadors de Disney. I com qui no vol la cosa, entre els sobres que hem anat arreplegant de totes bandes i el botí d'avui... en Martí ha acabat la seva primera col·lecció de cromos: Disney-Pixar!
...com jo vaig fer amb cinc anys, el novembre de l'any 1982... segons certifica l'anotació oportuna en l'àlbum de D'Artacán y los tres mosqueperros!
...dins la caixa dels tresors d'infantesa, custodiada a ultrança a casa de la meva mare, també apareixen el segon àlbum (E.T. el Extra-Terrestre), acabat el març de 1983, i el tercer (Belfy y Lillibit), acabat l'agost del mateix any. Un podi personal formidable, on es sumarien tantíssims altres àlbums...
I per a celebrar-ho, tant a prop ens trobem que suposaria un ultratge majúscul, abordem la Fàbrica Moritz de la ronda de Sant Antoni... per a brindar amb l'emblemàtica i saborosa porter Negra i, de passada, per a passejar pel soterrani entre els tancs de formigó de l'antiga fàbrica... salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada