Que l'organització m'inclogui en el cartell promocional d'enguany suposa una invitació ineludible, que es reconeix molt a prop de casa, pràcticament en l'extensió del nostre vestíbul al Parc de les Aigües...
Davant del singular edifici de la Casa de les Altures, just al costat d'on hi havia els motors d'elevació d'aigua cap als dipòsits dels turons veïns, es desplega l'operatiu logístic, a més de l'arc de sortida i arribada...
Arrenquem ben puntuals, en aquest matinal força fred i intempestiu... són les 8.30 i ja enfilem pel lateral del Parc fins al carrer de Camèlies... per a enllaçar amb l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat.
La perversió de la Cursa comença, en realitat, a la plaça del Nen de la Rutlla, que ens connecta despietadament amb el Parc del Guinardó, en ferotge ascens en zig-zag per a finalment escapar (ben trinxats) cap al Parc Güell.
Transitem per territori guiri... sotmesos a suplementària tortura d'escales fins al popular mirador de Virolai, balcó excepcional de panoràmiques excel·lents. Però avui no hi ha pausa ni contemplació possible perquè ens capfiquem en atacar el Parc de la Creueta (el de l'estany i la inconfusible escultura de formigó d'Eduardo Chillida), equador de la Cursa. Un cop coronada l'antiga pedrera del turó, davallem cap a la Rovira perseguint els concorreguts búnquers del Carmel, testimonis tant de la Guerra Civil espanyola com d'unes vistes espectaculars de la plana de Barcelona...
Una breu incursió novament pel Parc del Guinardó ens aboca a la plaça de la Font Castellana, on les cames es buiden en un esprint fins a la línia de meta.
Només queda farcir el matí, tant assolellat i esplèndid, amb una expedició infantil pel Parc de les Aigües... abans d'un merescut aperitiu.
Enllaç a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada