30 de novembre de 2017

MONTSERRAT 'SKYWALK'

Magnífica ascensió, plagiant la incomparable 'Montserrat Skyrace' (que tantíssim he gaudit en les dues últimes edicions), al sostre del massís de Montserrat.


Sempre és un bon moment per a gaudir de l'embruix i atractiu d'aquesta inigualable formació rocosa, epicentre del pelegrinatge espiritual a Catalunya d'inigualable perfil topogràfic.



La jornada es preveu espectacular, en aquesta tardor disfressada d'estiu. Així que l'ascens des de Monistrol de Montserrat per la Drecera de l'Àngel ja és força premonitòria del que afrontarem: un infern vertical. Superat l'esforç d'escalfament inicial, en algun punt amb l'ajuda de passamans, i amb la inconfusible referència de l’efígie granítica del Cavall Bernat, arribem al monestir de Sant Benet.


Una breu transició per carretera ens acosta fins a l'ermita de Santa Cecília, preciosa església romànica que deixem enrere, per a endinsar-nos pel corriol que ens aboca al sorprenent Canal de Sant Jeroni. Avui puc contemplar aquest espectacular tall relaxadament... en l'afany de l'Skyrace prou feina tinc a vigilar on trepitjo...




Moltes sensacions retrobades, i moltes reconegudes... com alguns trams tècnics i força exigents, i d'altres auxiliats per cadenes, taulons de fusta i fins uns escala permanent!


Sobren les paraules, més ara que ni podem respirar... Sortim del Canal per a topar-nos amb l'ermita de Sant Jeroni i gaudir del millor regal per als nostres ulls. Ara ja no grimpem sinó que resolem l'ascens per l'inequívoc tram d'escales que ens porten a la glòria, al sostre de Montserrat!


Aquí dalt, a 1.236 metres!, toquem el cel, i captem una panoràmica impressionant, una seqüència magnífica que abraça el mar i alhora mostra les muntanyes enfarinades del Pirineu. Ho va dir en Guardiola: ‘mireu si és petit el nostre país que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí’.


Reivindico el nostre cim amb la preuada polsera vermella, trofeu testimoni de l’últim ascens Skyrace al cim de Sant Jeroni, el passat quatre de març.



Adaptarem la nostra ruta circular per a aproximar-nos al monestir de Montserrat, baixant per la vessant oposada en dues etapes: la primera fins a l’esplanada de l’estació superior del funicular de Sant Joan (on gaudim del saborós aperitiu que carrego a la motxilla), i la segona fins a l’ermita de Sant Miquel (que definitivament ens aboca al bullici que s’escampa als voltants de la basílica).


Només ens permetem una aturada tècnica, d’avituallament inexcusable, a la pastisseria del complex: ens mereixem una ‘Montserratina’ ben recoberta de sucre!



I sense pausa ni repòs resseguim de baixada el Camí de la Cova amb el maletí de cartró que conté la saborosa coca, per a desviar-nos en l’instant oportú cap a l’esquerra i descendir per un corriol, en companyia d’un menut i desorientat porc senglar, fins a Monistrol de Montserrat.


Finalitzem la nostra ‘Montserrat Skywalk’ de nou a la plaça de la Font Gran de Monistrol, on despleguem el nostre modest pícnic i brindem per la sensacional excursió, mentre ja planegem l’operatiu logístic per a recollir en Martí i n’Arnau de l’escola d’aquí a poc més d’una hora!


Enllaç a:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada