VOLAR

Avui, 21 de desembre, dibuixarem el nou escenari i tauler polític de Catalunya. Els catalans estem cridats a les urnes, per a definir el pesos entre el bloc sobiranista i el constitucionalista, confio també per a pacificar uns mesos (i anys!) massa convulsos i agitats, plens de xocs i fractures potser irreparables. Ho diu Joan Margarit, en un dels seus poemes: 'La llibertat és la raó de viure (...) un estrany viatge'.

Un estrany viatge..., però també incert i dificultós, com el que em duu al cim del barri del Carmel, en qualitat de representant de l'Administració destinat a les tres meses electorals habilitades en el centre cívic del carrer de Santuari.

És el barri dalt del turó, suspès enmig de la plana barcelonina, que m'obliga a treballar quàdriceps i em regala unes panoràmiques extraordinàries de la ciutat. M'encanto sense rumb deambulant per carrers desconeguts i descobrint noves expressions artístiques, molt oportunes en aquesta transcendental jornada...

Ensopego amb una família de coloms, acomodats en una canaleta per al cablejat elèctric, esperant pacientment el moment d'aixecar el vol...

...una metàfora que es repeteix pocs metres més enllà, i que segons vaig perseguint es multipliquen... alguns exemplars en solitari, altres només aparellats i d'altres en grup...

He quedat perplex davant de tants coloms que he anat caçant... Avui, justament, mostren la seva realitat més submisa i perversa: la impossibilitat de volar, atrapats indefugiblement en un mur. Només els caldria volar per a ser lliures... La unió fa la força, ¿o no recordeu l'horror de Tippi Hedren a la pel·lícula del mestre Hitchcock 'The birds'? Avui els electors escrivim un nou capítol en aquest afany de llibertat...

Es va fent de nit, i aviat es comptaran els vots, un per un, i es transmetran escrutinis... fins a concretar el repartiment d'escons al Parlament. I es fa de nit, com era d'esperar, malgrat Jaume Sisa conclou: 'el temps no compta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el Sol'.